Fins al febrer passat, Luba tenia un fill i una casa a Moschun. Es preocupava per les tasques de la vida i per la seva feina com a massatgista en un centre de salut proper. També havia hagut de suportar la mort recent de la seva anciana mare. Ara, amb roba esportiva i un rostre en què mai treu el cap un somriure, Luba camina capcot entre les restes del que va ser casa seva, trepitjant plats crivellats i restes d’electrodomèstics incendiats. A terra, el garbuix de cendres, calç i metalls fan difícil imaginar-se quin aspecte solia tenir aquest edifici d’una planta. Res no ha quedat dret. Tot està calcinat, destruït.
Moschun era un petit poble amb cases modernistes, jardins cuidats i una vida relaxada. Però, iniciat el setge de Rússia a la capital ucraïnesa, la seva geografia va ser una condemna: ubicada a una trentena de quilòmetres de Kíev, amb bases militars i un aeroport a prop, va caure ràpid a les mans de les tropes russes i, en unes setmanes, es va convertir en un dels focus dels enfrontaments més violents de la primera fase de la guerra iniciada aquest any per Moscou a Ucraïna. La brutalitat va ser tan gran que, quan finalment l’exèrcit rus va abandonar el lloc, els habitants locals van descobrir com de lluny havia anat el conflicte bèl·lic.
Sergii Zavadskyi, membre de la seu ucraïnesa de la Fundació Rotaria, ho explica amb números. Més de 400 cases d’aquest poble, el 70%, van patir danys pels bombardejos, de les quals al voltant de 150 ja no són habitables. «És increïble veure una cosa així al segle XXI i és una gran preocupació de cara a l’hivern», diu, davant de la casa de Luba. Zavadskyi explica que aquesta dona és una de les tantes persones afectades en aquest poble on la reconstrucció encara sembla una quimera. Els veïns, de moment, amb prou feines compten amb la sustentació dels pocs voluntaris benvolents, ja que l’aportació de fons nacionals i internacionals encara no ha arribat.
Als seus 76 anys, Dmitry Vasililiy Michailovich diu que tampoc és optimista mentre assenyala les restes de dos automòbils antics, completament calcinats, que protegien el que era el seu garatge, i una casa de dues plantes que ara és un monticle de runes. «Gairebé no hem rebut cap ajuda. Ningú no ha contactat amb nosaltres i seguim esperant. Em va fer anys construir aquesta casa i ara no em queda res», es queixa, mentre la seva dona recull del terra els fragments d’una vida que ha deixat d’existir.
Pessimisme
Allunyada la por a un retorn dels soldats russos en aquesta zona d’Ucraïna, les autoritats ucraïneses es van llançar en tromba a anunciar plans de reconstrucció.
Al maig, el president ucraïnès Volodímir Zelensky, fins i tot va posar en marxa una plataforma anomenada United24 que serveix perquè qualsevol país, institució i persona puguin donar fons a Ucraïna per a la reconstrucció, alhora que el Govern de Kíev ha començat a estudiar un pla de recuperació per reconstruir l’economia i ha fet la petició que se li exigeixi a Rússia una compensació per les destrosses provocades. En paral·lel, també es planteja un pla Marshall per a Ucraïna, com l’obtingut per Europa i el Japó després de la Segona Guerra Mundial però, de moment, encara no s’ha anunciat una data per l’estudi i posada en marxa.
El cost estimat de l’impacte econòmic causat per la guerra ja és, fins ara, estratosfèric per a Ucraïna. «Les xifres actuals parlen de danys per uns 600.000 milions de dòlars i la xifra final podria pujar a un trilió de dòlars, o més. Necessitarem molta ajuda per reconstruir els 44 milions de metres quadrats d’habitatges i edificis comercials destrossats a tot el país, juntament amb les prop de 200 plantes industrials, i els 25.000 quilòmetres de carreteres que també han estat danyades», explica l’economista Sergiy Tsivkach, cap del centre d’inversions Ukraine Invest.
L’amenaça de la fred
El problema més immediat és l’horitzó de l’hivern. Aleshores, cal que es trobi una solució per a les centenars de persones que, en cas contrari, es quedaran al carrer en un país on la columna de mercuri sol marcar diversos graus sota zero. Com diu Tsivkach: «Que ens ajudin és vital i això ha de passar abans de l’hivern. Només per a les cases i els comerços s’estima que necessitarem 36.000 milions de dòlars», diu, i tot seguit explica que possibles inversors o donants podrien ser el Fons Monetari Internacional, els Estats Units i la Unió Europea, així com organitzacions humanitàries.
No serà un camí fàcil ni ràpid. Un dels motius és que també caldrà vigilar on aniran els diners. I el preàmbul admet plantejaments. Ucraïna, que té 44 milions d’habitants en temps de pau, se situava al lloc número 122 de 188 prop de països com Níger o Mali a l’índex de percepció de la corrupció de l’organització Transparència Internacional el 2019, quan Zelensky va ser elegit president després d’una onada d’indignació ciutadana per aquesta situació.
No obstant això, des de llavors, les coses no van millorar i, el 2021, Ucraïna es mantenia al mateix lloc.
