El Comitè Olímpic Espanyol (COE) comunicarà aquesta tarda de manera oficial que ha renunciat a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 a causa de la manca d’entesa entre els governs autonòmics de Barcelona i Saragossa. Avui la foto que vol mostrar el COE és la del seu president, Alejandro Blanco, amb els seus familiars al costat a la seu de l’organisme, però sense cap membre del Govern de Javier Lambán ni de Pere Aragonès per donar mostra de les discrepàncies de les dues institucions que han portat a fracassar el projecte olímpic pirinenc.
Fonts governamentals de Madrid van confirmar ahir la cancel·lació del projecte, encara que han deixat que sigui el mateix COE el que informi dels detalls del fracàs. El COE mai no ha estat partidari que fos una sola comunitat la que tirés endavant la candidatura olímpica, ja que volia oferir-la al Comitè Olímpic Internacional com un projecte d’unitat dels Pirineus més enllà de llengües i diferències polítiques, cosa que no ha estat possible, amb el Govern de Saragossa acusant la Generalitat i viceversa.
El Govern català, de totes maneres, no renuncia al projecte esportiu per ara, però vistes les dificultats i la decisió oficial de no optar a aquests Jocs, es veurà relegat a demanar la següent cita olímpica, el 2034, en comptes del 2030, encara que amb molt més temps per preparar tot el projecte de manera efectiva.
Per tant, la decisió presa ja és ferma. Lambán, president de l’Aragó, sempre ha defensat que el president del Govern, Pedro Sánchez, li havia promès uns Jocs igualats entre Catalunya i la seva comunitat, mentre que des de la Generalitat han repetit que l’Aragó mai no ha estat partidari d’arribar a un acord definitiu per qüestions bàsicament polítiques i electoralistes.
Així no va ser estrany que ahir la primera reacció política contrària a la cancel·lació de la candidatura arribés per part de Junts per Catalunya. El seu portaveu, Josep Rius, informa Fidel Masreal, va culpar Madrid i el president aragonès de la falta d’acord. «Lamentem la decisió del COE de no presentar una candidatura als Jocs, cosa que s’ha basat més en criteris polítics que no pas tècnics. Un cop més no ha servit que el ministre d’Esports sigui català –en al·lusió a Miquel Iceta–. Espanya ens ha tornat a fallar. Aquesta decisió perjudica els interessos econòmics, socials i esportius dels ciutadans, i també els propis del Pirineu». De manera similar es va expressar la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va acusar Iceta de fer el «joc a Lambán». «Nosaltres treballem per aprofitar bé totes les oportunitats per al país i el territori».
L’oposició
Al costat polític contrari, Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari En Comú Podem al Parlament, es va congratular que s’aparqués el projecte olímpic. Els comuns sempre s’havien mostrat contraris a la candidatura olímpica. «Els Jocs d’hivern sempre han estat la crònica d’un fracàs anunciat. Ara s’obre l’oportunitat per a un nou pla d’inversions per al Pirineu i un nou model econòmic de futur per a Catalunya que abandoni els macro projectes fracassats. Cal treballar des de ja», va indicar Albiach.
Ara falta veure quina serà la decisió definitiva de la Generalitat, que possiblement esperarà a que el COE faci pública avui la cancel·lació del projecte. La setmana passada, Laura Vilagrà, consellera de Presidència, va anunciar que Catalunya es posava a treballar de manera intensa en un projecte olímpic català en exclusiva, cosa que no es preveu des dels estaments polítics i esportius de Madrid. Aquesta cancel·lació definitiva arriba després d’11 mesos de bloqueig constant i sense haver trobat mai llum al final del túnel.
