Diari de Girona

Diari de Girona

El Tribunal Suprem dels EUA avala el dret a anar armat pel carrer

La majoria conservadora tomba una llei de Nova York que imposava estrictes límits per poder portar armes

«El dret a portar armes de foc no s’atura a la porta de casa». La frase l’escrivia a Twitter ahir una exultant Associació Nacional del Rifle, però també és des d’ara jurisprudència als EUA. En una decisió transcendental i extremadament polèmica, la sòlida majoria conservadora del Tribunal Suprem ha consagrat el dret a portar armes fora de casa. La idea d’un «salvatge Oest» al segle XXI, amb ciutadans armats en infinitat de llocs públics, i amb armes que no tenen res a veure amb les de fa segles, ja no es veu com una distòpia sinó com una possibilitat.

El que els sis jutges conservadors del Suprem han fet, davant del dissentiment de tres magistrats progressistes, és declarar inconstitucional una llei de l’estat de Nova York que imposava controls estrictes per donar les llicències que permeten portar armes en públic. La gairebé centenària norma obligava a demostrar que existia una «causa apropiada» per obtenir aquest permís i altres requeriments com provar «bon caràcter moral». Havia estat reptada als tribunals, amb suport del capítol estatal de la NRA, per dos novaiorquesos que tenien llicències restringides per a caça i pràctiques de tir, i en el cas d’un per portar la seva arma als desplaçaments laborals, però als que se’ls va denegar un permís total.

La majoria del Suprem els dóna la raó. I amb la seva decisió fa la més gran i rellevant ampliació d’una fèrria interpretació originalista i omnipoderosa de la segona esmena des que el 2008 també una majoria conservadora a l’Alt Tribunal va reconèixer el dret a tenir armes per a defensa pròpia a casa.

El jutge Clarence Thomas, autor de l’opinió majoritària, ha escrit que els estats poden continuar vetant armes a determinats llocs que es considerin «sensibles», entre els quals ha esmentat escoles, edificis governamentals, assemblees legislatives, centres electorals i tribunals, però també ha alertat contra la interpretació «massa àmplia» d’aquests llocs. Segons l’opinió de dissentiment, escrita pel jutge Stephen Breyer, aquest ha replicat: «Què passa amb els metros, els locals d’oci nocturn, els cinemes, els estadis?» No hi ha resposta.

L’impacte concret de la sentència encara s’ha de veure. Ara el cas torna a un tribunal inferior i s’esperen intenses batalles legals tant a l’estat com en els altres sis que tenen lleis similarment restrictives. El seu abast més gran arriba en un moment àlgid del debat sobre les armes de foc.

Nombrosos estats intenten legislar davant l’augment de la violència amb aquestes armes. I encara ressona la commoció després de matances recents en una escola d’Uvalde (Texas) i en un supermercat de Búfalo (Nova York). Precisament aquesta commoció ha contribuït a un avenç no aconseguit gairebé en tres dècades: el Congrés està preparat per aprovar legislació de control d’armes.

Compartir l'article

stats