Una regressió de cinc dècades, dos Estats Units, la igualtat feta miques i l’autonomia femenina arrencada de dones convertides en ciutadanes de segona classe i posada en mans de legisladors. Tot això va aconseguir ahir la majoria conservadora d’un Tribunal Suprem radicalitzat amb una transcendental i controvertida sentència que ha acabat amb la protecció constitucional del dret a l’avortament que havia estat en vigor als EUA des del 1973.
Tot i que la sentència, que torna als estats la regulació, s’esperava des del maig, quan es va produir una filtració històrica de l’esborrany, la resolució ha provocat un autèntic terratrèmol social i polític. En un país trencat en dues parts i polaritzat, va ser rebuda amb eufòria i celebració pel moviment i els polítics conservadors, amb terror i indignació per demòcrates i progressistes. I obre un nou i intens front de batalla de cara a les eleccions legislatives del novembre.
De la necessitat de mostrar rebuig a la decisió a les urnes van parlar, entre d’altres, el president, Joe Biden, que va assegurar que ahir era «un dia trist per al Tribunal i per al país» i va afegir que «la salut i la vida de dones en aquest país ara estan en perill». El demòcrata també va criticar durament la cort i va denunciar el seu «extremisme». «Han eliminat expressament un dret constitucional; no l’han limitat, simplement l’han eliminat», va afegir.
Acabar amb el precedent
En el centre del cas que ha decidit el Suprem hi havia una restrictiva llei de Mississipí del 2018 que prohibia l’avortament després de 15 setmanes de gestació, que no va arribar a entrar en vigor per la demanda de l’última clínica a l’estat. Els sis jutges conservadors han decidit reinstaurar la norma. Però cinc, incloent-hi els tres nomenats per Donald Trump, han anat més enllà i han decidit derogar Roe vs Wade i Planned Parenthood vs Casey, les sentències que el 1973 i el 1992 van reconèixer el dret a l’avortament.
«Han inflamat el debat i la divisió», va escriure sobre aquests dos històrics dictats ara revocats el jutge Samuel Alito, autor de l’opinió majoritària. «És hora d’acatar la Constitució i tornar el tema de l’avortament als representants elegits pel poble».
Els tres jutges progressistes han dissentit amb «pena, pel Tribunal i, a més, pels milions de dones nord-americanes que han perdut una protecció constitucional fonamental». I van denunciar que seran obligades a «naixements forçats». «Un estat pot transformar el que és una meravella quan es fa voluntàriament en allò que pot ser un malson quan s’imposa», van escriure.
Almenys quatre dels 13 estats que tenien preparades lleis específiques si es revocava Roe ahir van anunciar immediatament la il·legalització de les interrupcions de l’embaràs: Dakota del Sud, Missouri, Kentucky i Louisiana. N’hi ha 9 més, també controlats per republicans, on s’espera pròximament aquest pas, amb diferents nivells d’excepcions per violació, incest, deformitats fetals o perill per a la mare i també, en alguns casos, sense. Ja hi ha lleis que pràcticament impossibiliten qualsevol avortament a Texas i Oklahoma i hi ha estats que tenen també les anomenades lleis zombis, que es van aprovar abans de Roe i podrien tornar a estar actives ara. En total, es calcula que 37,1 milions de dones en edat reproductiva viuran en estats on l’avortament serà il·legal.
