El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha acordat citar com a imputats tres excaps d’ETA que van formar part del comitè executiu de la banda terrorista quan es va cometre el segrest i assassinat del regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco fa just ara vint-i-cinc anys. En la seva interlocutòria, l’instructor es dirigeix contra José Javier Arizkuren Ruiz, Kantauri, Miguel Albisu Iriarte, Mikel Antza, i Soledad Iparragirre, Anboto, per segrest terrorista i assassinat terrorista. També considera responsable Ignacio de Gracia Arregi, Iñaki de Rentería, però en el seu cas els delictes estan prescrits. La decisió del jutge es produeix després de rebre l’informe de la Guàrdia Civil que va obtenir després d’admetre a tràmit una querella de Dignitat i Justícia per autoria mediata, basada en la jerarquia amb què actuava la banda terrorista. Amb ell pretenia determinar la possible participació en el segrest i assassinat del regidor d’Ermua dels membres del comitè executiu d’ETA o Zuba.
Assenyala que la cúpula d’ETA, malgrat no ser els executors materials dels delictes, van tenir una participació en comissió per omissió, tenint en compte la posició de domini que ostentava l’òrgan executiu de l’organització terrorista amb capacitat real durant les més de 48 hores en què es va allargar el segrest, per poder-lo aturar». El magistrat, que ja va ser l’instructor de la causa fa 25 anys, repassa la trajectòria d’ETA des de la caiguda de la cúpula a Bidart, el 1992, quan l’organització terrorista va dissenyar una nova estratègia politicomilitar orientada a una confrontació constant amb el Govern. Entre el 1993 i el 1994, el nou comitè executiu va planificar i va posar en marxa una estratègia de desestabilització, que incloïa convertir càrrecs polítics del PP i del PSOE en objectius o el segrest durant 532 dies del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. El comitè executiu d’ETA, diu el jutge, va decidir llavors atemptar contra membres del PP, que era al Govern, amb el segrest d’un dels seus militants i amenaçar d’assassinar-lo si l’executiu no accedia a les exigències plantejades.
«Prioritat absoluta»
«El segrest d’un regidor del PP era una prioritat absoluta per a la direcció d’ETA (...) a l’estiu i com més aviat millor», segons consta en les comunicacions manuscrites pel responsable dels comandos d’ETA, Kantauri, dirigides Biscaia. Això va fer de Blanco un «objectiu preferent d’ETA, no ja del comando Donosti, sinó de tota l’organització terrorista».
Per al magistrat, amb la manera d’actuar d’ETA, el seu comitè executiu era l’òrgan on es decidien, planificaven, dirigien i autoritzaven les accions terroristes que cometien els comandos, i per això creu «improbable que una acció terrorista com la portada a terme contra el regidor del PP fos realitzada per un comando sense que intervingués una decisió i una planificació prèvia, així com unes ordres concretes i específiques, emanades de la principal estructura directiva d’ETA».
