En el primer minut va alçar la mà per protestar contra el reial decret llei d’estalvi energètic, per rebel·lar-se, Isabel Díaz Ayuso, però al segon següent el Govern i el PSOE ja miraven cap a Alberto Núñez Feijóo. Interpel·laven el líder del PP perquè digués si avalava o no la intenció d’insubmissió de la presidenta madrilenya. No es podia «posar de perfil», subratllaven. I és que aquesta és l’estratègia dels socialistes, «mossegar» Feijóo i el seu partit per frenar l’onada alcista que dibuixen totes les enquestes. En paral·lel, l’Executiu defensa amb dents i ungles les seves mesures d’eficiència energètica, sosté que s’aplicaran amb «proporcionalitat», que hi ha «excepcions» i que sí que es va consultar amb els portaveus parlamentaris i les comunitats a través de la conferència sectorial.
Ferraz i la Moncloa han provat diferents maniobres per erosionar Ayuso. Des del cos a cos de Pedro Sánchez amb ella, que es va rebutjar perquè la victimitzava, fins a l’estratègia actual: assenyalar-la -de manera implícita el mateix Sánchez- però sobretot elevar el tret cap a Feijóo. Rotund va ser ahir el nou portaveu socialista al Congrés, Patxi López. Des de Bilbao va demanar al líder del PP que «posi ordre a les seves files» i «faci entendre» als seus dirigents que «les lleis, en democràcia, es compleixen». «Si no, han d’actuar els tribunals», va advertir.
Un argument que també van defensar les associacions de jutges Francisco de Vitoria i Jutges i Jutges per a la Democràcia (JJpD): les comunitats no poden deixar d’aplicar la política econòmica del Govern perquè aquesta depèn exclusivament de l’Estat.
La carta del Constitucional
Ayuso es va llançar dilluns a cridar la seva insubmissió: «Madrid no s’apaga». Similar al «Madrid no es tanca» que va proclamar en pandèmia. Però llavors el seu vicepresident regional i portaveu, Enrique Ossorio, va recular i va assegurar que l’Executiu regional compliria, encara que es reservava la carta d’anar al Constitucional. Cap baró popular va arribar tan lluny com Ayuso -un recurs «no eximeix del compliment» de les lleis, va dir el conseller andalús Antonio Sanz-, però Gènova va sortir en el seu suport al remarcar que els responsables autonòmics tenien «llibertat per decidir» si apliquen o no les obligacions contingudes al decret.
Amb el pas de les hores, el discurs del PP es va anar ajustant: van augmentar les crítiques al Govern, sobretot per no haver consensuat les mesures abans amb les autonomies. Crítica que va compartir el PNB, soci de Sánchez, a través de l’Executiu basc. El PP estava donant, va dir López, «impunitat per delinquir» els barons. Incomplir les mesures significa «situar-se en contra de la UE» i mostrar una «absoluta insolidaritat amb els socis europeus i amb Espanya i els espanyols», va denunciar. L’exlehendakari estava desenvolupant la idea que havien anat desplegant des de Moncloa: «¿El model de Feijóo és convertir Espanya en un país provincià i egoista aliat amb Vladímir Putin? O anirà en la mateixa direcció que la UE? Ha de triar: o egoisme i Putin, o solidaritat i UE».
El portaveu socialista estava, per tant, apel·lant Feijóo. Però també va repartir cap al PNB: el decret no busca l’«efectisme» -paraula emprada per la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantxa Tapia-, sinó l’eficàcia, que els «esforços» que es plantegen evitin «mals més grans». «¿Tapia què prefereix, que no fem res i tanquem empreses basques? L’ocurrència és menor si la decideix el Govern basc? Ens situem a favor o contra Europa? Veurem si ens arremanguem tots, la resta només és soroll», va carregar.
