Liz Truss va prendre ahir possessió del càrrec com a primera ministra mentre donava els últims tocs al pla d’emergència per pal·liar les conseqüències de la crisi energètica que pateixen famílies i empreses al Regne Unit. La primera decisió de la dona que defensa la rebaixa d’impostos i l’ultraliberalisme serà precisament una intervenció massiva del Govern en el mercat energètic.
En el discurs a la nació a les portes de Downing Street, en plena tempesta, Truss va fer referència a tres prioritats en què centrarà el seu mandat: Potenciar l’economia amb «un pla radical de creixement gràcies a la retallada i la reforma dels impostos»; pal·liar la crisi del cost de l’energia «causada per Vladímir Putin»; i reforçar la sanitat pública perquè «els britànics tinguin els serveis sanitaris que necessiten». Intentant imprimir cert optimisme en el seu missatge, va afirmar que «per molt forta que sigui la tempesta, sé que els britànics són encara més forts».
Les mesures sobre el cost de l’energia, que s’haurien d’anunciar demà, contemplarien un límit en la factura mitjana anual d’energia a les llars d’unes 2.500 lliures (2.908 euros) per als propers 18 mesos. L’objectiu és blindar les famílies davant de futures pujades del gas i l’electricitat. La previsió era fins ara d’un increment de 4.129 euros el mes que ve i de fins a 6.981 el proper any. La nova Administració està donant els últims retocs a les mesures per protegir també les empreses que poden caure en fallida.
La designació de Truss com a primera ministra va tenir lloc al migdia al castell de Balmoral, a les terres altes d’Escòcia, on la reina Isabel II passa l’estiu, en lloc del palau de Buckingham, com és tradició. Els problemes de mobilitat de la sobirana, de 96 anys, van aconsellar que la cerimònia se celebrés allà, cosa que no passava des dels temps de la reina Victòria, fa 140 anys. Truss es va desplaçar en un avió de la Royal Air Force acompanyada del seu marit, Hugh O’Leary.
Comiat amarg
El desplaçament va estar precedit pel de Boris Johnson. El primer ministre sortint va presentar el seu cessament a la reina i va recomanar la seva successora. Johnson s’havia acomiadat de la nació a primera hora amb un discurs molt del seu estil, en què entre unes gotes d’humor i el repàs dels suposats èxits del seu govern (Brexit, vacunació, Ucraïna) va deixar entreveure ressentiment per haver estat obligat a marxar. «La torxa va a un nou líder conservador», va declarar. «El testimoni es passarà en allò que inesperadament ha resultat ser una carrera de relleus. Van canviar les regles a mig camí, però això ja no importa ara», va afegir.
De moment Johnson es dedicarà a guanyar diners. Va prometre donar «el seu suport més fervent» al nou Govern i va demanar al Partit Conservador que oblidi les diferències internes, que va comparar amb les del seu gos i el gat resident permanentment al 10 de Downing Street. «Només dic als meus col·legues, si Dylan (el gos) i Larry (el gat) poden deixar enrere les seves dificultats ocasionals, també el Partit Conservador ho pot fer».
