En els darrers dies s’ha repetit moltes vegades l’estreta relació de la reina Isabel II amb Escòcia. I pel que es pot veure des de divendres passat als carrers d’Edimburg -només es van poder sentir diumenge algunes esbroncades de menys d’una desena de persones- es dedueix que el sentiment era mutu, tot i que aquest territori és el que menys estima (encara que continua sent majoritària) té per la corona. Segons l’últim sondeig de YouGov, el 42% dels escocesos creuen que la monarquia és bona per a la Gran Bretanya davant del 22% que consideren el contrari. Al conjunt de l’illa, aquests percentatges se situen en el 54% i el 13%, respectivament.
«Que hagi mort a Balmoral ens ha ofert l’oportunitat d’estar més involucrats en tots els actes per acomiadar la reina», assegurava Michael Andrews, edimburguès i monàrquic fins a la medul·la. Segons la seva opinió, Escòcia és diferent de la resta del Regne Unit, «però hi ha més simpatia per la casa reial del que la gent creu».
La multitud per seguir la processó que va portar el fèretre des del palau de Holyrood, la residència oficial de la corona a Escòcia, fins a la catedral de Saint Giles d’Edimburg sembla donar la raó a Michael. Milers de persones es van concentrar al llarg de la Royal Mile, l’avinguda que uneix Holyrood amb Saint Giles, moltes per no poder veure més que una massa de caps. L’important era ser-hi per «presentar els seus respectes». És el que pensa Audrey Allan, una dona que es declara 100% monàrquica i resident a Bo’ness, a una hora amb cotxe d’Edimburg.
Els quatre fills de la reina
En la processó, que va sortir del palau poc després de dos quarts de tres de la tarda hora local, van participar els quatre fills de la sobirana, el rei Carles, la princesa Anna i els prínceps Andreu i Eduard, així com el marit d’Anna, el vicealmirall Tim Laurence. Darrere, en un vehicle, anaven la reina consort, Camil·la, i Sophie, l’esposa d’Eduard.
Isla, una noia de 15 anys veïna d’Edimburg, no va anar a classe per poder presenciar aquest tros d’història. «Ha estat la cap de l’Estat durant molt de temps», deia. Més emocionada estava Fiona, una dona de 53 anys d’East Ayrshire, a dues hores de la capital escocesa. «Jo estimava Isabel, ha estat reina durant tota la meva vida», deia, intentant contenir les llàgrimes. A Fiona li hauria agradat anar a la capella ardent que tindrà lloc a la catedral, però ho dóna per descartat veient la multitud que s’amuntegava.
A Alan Chalmers li passa el mateix. Originari de Glasgow, ahir va decidir acostar-se a la Royal Mile per rendir tribut a una monarca «que va fer una bona feina durant tot el seu regnat i va estar al peu del canó fins a l’últim moment». Segons el seu parer, la simpatia d’Escòcia per la monarquia és fàcil d’explicar: «Un rei és millor que un president perquè està al marge de la política». A més, posa èmfasi en el fet que morís a Balmoral. «No es va moure d’allà perquè era a casa», recordava.
Ofici religiós i capella ardent
Hi havia molts turistes veient la processó. Leonardo García, mexicà resident a Londres, estava contrariat pel «caos» que ha generat l’esdeveniment, amb carrers tallats i rutes d’autobús cancel·lades o modificades. «És un moment històric, però no és al que jo venia», deia, resignat, abans de destacar que entén que per als ciutadans britànics ha estat un «cop molt fort». Sobre el nou rei, Leonardo destaca que ja ha deixat entreveure com serà el seu regnat amb gestos com el que va tenir el dia de la proclamació, en demanar a un ajudant de manera despectiva que li retirés uns tinters.
Després de la processó, els membres de la família reial, juntament amb les autoritats d’Escòcia i del Regne Unit, entre elles la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, i la primera ministra britànica, Liz Truss, van participar en un servei religiós abans de l’obertura de la capella ardent, per a la qual es va formar una cua quilomètrica. Després, el monarca va tornar al palau de Holyrood per mantenir una audiència amb Sturgeon. Aquesta tarda el fèretre serà traslladat amb avió a Londres per al funeral d’Estat, que tindrà lloc dilluns de la setmana que ve.
