Després de dos anys de trobades virtuals per la pandèmia, la seu de les Nacions Unides a Nova York torna a acollir aquest any de forma presencial la seva gran cita anual. És la primera des que Rússia va llançar a invasió d’Ucraïna, un conflicte que ha tornat a destacar la necessitat de reforma del Consell de Seguretat, però que a més intensifica problemes urgents també agreujats per la crisi climàtica i la pandèmia, com ara la fam i la pobresa. A partir de demà, quan comenci el debat a l’Assemblea General, tornaran els discursos, però en calen més. Aquestes són les claus que s’abordaran.
Després que la pandèmia arrossegués 77 milions de persones al món a la pobresa, 71 milions es van sumar a aquesta llista entre març i juny d’aquest any. El Programa Mundial d’Aliments té calculat que 323 milions de persones patiran «inseguretat alimentària severa» quan acabi el 2022, més del doble que abans de la pandèmia. La crisi alimentària s’ha vist exacerbada per la guerra a Ucraïna, igual que l’energètica, i el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha proposat que s’elevin els impostos als beneficis rècord de les companyies de combustibles fòssils per l’augment dels preus de gas i petroli. I les dues crisis arriben en un moment de pressions inflacionàries que, com la creixent crisi de l’habitatge, està sacsejant amb més força les comunitats i les persones més pobres.
Tot i que aquest any s’han aportat més diners a l’ONU per fer front a les crisis que mai abans, no són suficients i l’organització, amb dèficit de finançament de l’ajuda humanitària, ha d’anar al Fons Central de Resposta d’Emergència per fer front a crisis en 11 països, de Myanmar a Mali passant pel Pakistan o Somàlia.
La guerra d’Ucraïna ha marcat els últims mesos de l’ONU i també marcarà la cita. Dimecres passat Guterres recordava que «seria naïf» pensar que s’està més a prop d’un acord de pau i va dir que «les opcions són mínimes en aquest moment», de manera que el focus es posarà en avenços específics, com ara expandir les exportacions de gra i fertilitzants de Rússia i Ucraïna per alleujar la crisi alimentària a Àfrica i altres països, assegurar el tracte digne als presoners de guerra o garantir la seguretat de la central nuclear ucraïnesa de Zaporiyia.
La guerra a Ucraïna (el president de la qual, Volodímir Zelenski, intervindrà per vídeo després de superar les protestes de Rússia per això), no és l’únic punt de fricció geopolítica en una llarga llista, on destaca la continua tensió entre els Estats Units i la Xina augmentada recentment per Taiwan. Però el món està a més pendent que s’arribi a un acord per reactivar el pacte multilateral pel qual l’Iran es va comprometre a abandonar el programa nuclear militar i que va trencar Donald Trump. I cal consolidar també la fràgil treva al Iemen, continuar dirimint com treballar amb l’Afganistan sota control talibà o afrontar la situació al Sahel
Guterres ha estat molt contundent en la denúncia del que considera «una resposta global a la crisi climàtica inadequada». Poc després de tornar del Pakistan devastat per les inundacions va destacar «la traïció i la injustícia al cor» d’aquesta resposta i va avançar que pensa fer servir el conclave per urgir els països més rics a comprometre’s amb objectius més ambiciosos de reducció d’emissions, així com a donar més ajuda als països més pobres per adaptar-se al canvi climàtic.
L’ONU culmina avui una sessió especial sobre educació amb una cimera d’alt nivell, que encara que tindrà absències pel funeral de la reina Isabel II, busca transformar i adaptar els sistemes educatius. Però per a Guterres serà també fonamental que es pari atenció aquesta setmana a qüestions com els drets humans, el retrocés dels drets de dones i nenes o el populisme. «La solidaritat concebuda a la Carta de l’ONU està sent devorada pels àcids del nacionalisme i l’interès propi, per un menyspreu escandalós pels més pobres i els més vulnerables, per polítics que juguen amb els pitjors instints de la gent per a guanys partidistes, per prejudicis, discriminació, desinformació i discurs d’odi que enfronten la gent, per un sistema financer que penalitza els que menys tenen i per corporacions de combustibles fòssils que estan matant el planeta per acumular beneficis», va denunciar.
