El pla d’Alemanya de crear un escut antimíssils europeu, que permeti blindar i reforçar els cels del Vell Continent, va rebre un suport decisiu ahir amb l’aval formal de 14 països de l’OTAN i Finlàndia, concretat als marges de la reunió de ministres de Defensa de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les. L’impuls al projecte coincideix amb l’agreujament dels bombardejos. «Aquest compromís encara és més crucial, ja que som testimonis dels despietats i indiscriminats atacs amb míssils de Rússia a Ucraïna, que maten civils i destrueixen infraestructures crítiques», va valorar l’OTAN.
De moment són 14 els països, particularment del nord i est d’Europa, els que han signat la seva intenció de sumar-se a l’anomenat «escut del cel europeu» (Sky shield en anglès): Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Romania. També ha signat la carta Finlàndia, el procés d’adhesió de la qual segueix pendent de ratificació a països com Hongria i Turquia.
Almenys de moment
En canvi, ni França, ni Itàlia ni Espanya s’han sumat de moment a la iniciativa. «Espanya està col·laborant amb Alemanya en diversos projectes, però, en aquest cas concret, entenem que la nostra participació en l’escut antimíssils de l’OTAN és allò procedent sense perjudici que més endavant, si ve una petició expressa d’Alemanya, la tindríem en compte», va explicar la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre les raons per les quals Espanya no forma part, almenys de moment, del pla destinat a crear un sistema europeu de defensa aèria i antimíssils mitjançant la compra conjunta d’equips de defensa aèria i míssils.
Tots dos sistemes de defensa aèria, el de l’OTAN i el promogut per Berlín, no són segons l’Aliança incompatibles. «Els nous actius, totalment interoperables i perfectament integrats a la defensa aèria i antimíssils de l’OTAN, millorarien significativament la nostra capacitat de defensar l’Aliança de totes les amenaces aèries i de míssils», va recordar el vicesecretari general aliat, Mircea Geoan sobre una iniciativa que contribuirà a enfortir la defensa aèria i antimíssils integrada de l’OTAN.
Segons la ministra alemanya de Defensa, Christine Lambrecht, les primeres decisions sobre la compra de míssils Patriot i del sistema de defensa aèria IRIS-T, que desenvolupa l’empresa alemanya Diehl, es prendran «amb rapidesa», encara que sobre la taula també hi ha la possibilitat d’adquirir un tercer sistema, l’israelià Arrow3 i altres sistemes de curt abast dissenyats per protegir àrees més petites o combois militars.
Més enllà d’escenificar el suport a la iniciativa d’origen alemany, la reunió ministerial va servir per accelerar l’enviament d’armament i equipament militar a Ucraïna, cosa que sembla més urgent a les portes de l’hivern. Els països aliats -Estats Units, Alemanya o França- s’han compromès en particular a enviar sistemes de defensa aèria, mentre que Espanya, segons va anunciar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va anunciar l’enviament de quatre llançamíssils Hawk per reforçar la defensa aèria. A més, en el marc del paquet d’assistència integral, que inclou combustible, roba d’hivern i tot tipus de subministraments mèdics, l’OTAN lliurarà «properament a Ucraïna» centenars d’inhibidors de drons.
Entrenament de soldats
«És molt important continuar enviant material de tota mena. Per això fem una crida a les indústries que han de proveir material, perquè puguin accelerar la producció», va dir Robles, que va recordar que l’enviament d’armament per part d’Espanya ha estat continu, igual que material humanitari, i que han ofert a la UE «que compti amb Espanya en la missió d’entrenament els soldats ucraïnesos.
De la trobada també van sortir nous advertiments a Moscou davant l’escalada de la retòrica nuclear. El secretari general de l’OTAN també va tornar a advertir el Kremlin de les «conseqüències greus» que tindria la utilització d’armes nuclears a Ucraïna, tot i que va admetre que la possibilitat que els aliats responguin amb la mateixa moneda és «remota», encara que es prenen l’amenaça molt seriosament. «L’ús de qualsevol tipus d’arma nuclear canviaria fonamentalment la naturalesa del conflicte i tindria conseqüències greus», va insistir sense aclarir quina seria la resposta aliada.
