Un punt ple d'èpica

Existeix un relat molt estès que parla dels partits de Segona Divisió, en general, i del Llagostera, en particular, lamentant la manca de diversió, l'escassa qualitat i l'empobriment del joc ofensiu. Si aquest guió és cert, els seus autors es varen perdre ahir anant cap a Saragossa i no van tenir res a veure amb el partit de La Romareda. El 2-2 a final es queda massa curt per explicar un duel en què el Llagostera va remuntar dos cops a un candidat a l'ascens, va superar el cop de dos gols encaixats en circumstàncies especialment dolorores -el primer fruit d'un penal que no ho era i el segon, després de quedar-se mig aturats pensant que el Saragossa tiraria la pilota fora per atendre un futbolista local - i, a sobre, es va permetre el luxe de fallar un penal a dos minuts del descans amb empat a un en el marcador. Juanjo (41'), a la sortida d'un córner servit per Pitu, i el mateix migcampista saltenc (53') en una acció que l'acta arbitral dóna com a autogol de Cabrera van igualar els dos gols d'un immens Borja Bastón (21' i 53'), que ja en suma disset i supera Rubén Castro com a màxim golejador de la lliga; però ahir no va poder evitar que el Llagostera tragués un punt de Saragossa, allargués la seva ratxa de partits sense perdre a quatre i continués amb sis punts de marge sobre el descens.

Oriol Alsina no ho va dubtar i al descans va canviar Perea per Eloy Gila. El mitjapunta, una de les dues novetats ahir en l'onze titular, acabava de fallar un penal en el minut 43 que, a banda d'haver pogut canviar el signe del partit, significava una errada que, mentalment, hauria condicionat massa el seu joc després de la represa. I és que, si el porter local, Alcolea, no hagués endevinat el llançament de Perea o, segons després, Pitu no hagués creuat massa el seu xut aprofitant el rebuig, el partit podria haver fet un canvi brutal. Només tres minuts abans, el Llagostera acabava de treure petroli d'una de les seves jugades més productives, els serveis de córner de Pitu i la seva cama esquerra, amb un poc ortodox cop de cap de Juanjo que feia pujar l'1-1 en el marcador i començava a deixar clar als disset milers d'espectadors que hi havia ahir a La Romareda que no tindrien un vespre plàcid. El Llagostera rescatava a pilota aturada les seves opcions en un partit que, a cop d'un pràctic plantejament sobre el camp i molt treball de pressió a tres quarts, convertia en estèril el domini de la pilota de l'equip de Ranko Popovic fins que l'àrbitre es va treure ben bé no se sap d'on un penal de Jordi López sobre Eldin en una acció de contactes dins l'àrea, sense que el davanter local tingués la pilota, com tantes d'altres que es veuen en tots els camps de futbol de qualsevol categoria cada cap de setmana. I, si Perea ho hagués sabut aprofitar, Sagués Oscoz hauria igualat el llistat de greuges entre els dos equips perquè el comentat penal d'Alcolea va arribar en una acció de Cabrera sobre David Querol que també deixa força marge a la interpretació tot i que, a diferència del cas d'Eldin, el jugador de Llagostera sí que tenia la pilota als peus.

El Llagostera va marxar al descans amb una sensació a mig fer entre l'alleujament, per l'empat de Juanjo, i de la ràbia per no haver pogut acabar de capgirar el marcador en un dels camps més complicats de la categoria. Una sensació que més que canviar es va tornar en incredulitat i impotència en veure com, en una badada de les que fan mal en aquesta categoria, Borja Bastón marcava el 2-1 només de començar la segona meitat aprofitant que ells mateixos es quedaven mig aturats en pensar que el Saragossa tiraria la pilota a fora per atendre Fernández que, aparentment lesionat, havia quedat estès a terra a la zona del lateral dret local. Res d'això, Pedro va enviar una pilota llarga a l'esquena dels centrals gironins perquè Borja Bastón guanyés per cames a Jordi Masó per fer el 2-1. Cara de tonto entre els jugadors del Llagostera i indignació a la banqueta gironina amb més d'un aguantant-se les ganes d'anar a intercanviar opinions amb el tècnic local Ranko Popovic. Un cop molt dur que ahir, però, no va ser capaç d'enfonsar el Llagostera més fort mentalment de la temporada i que va refer-se amb una altra genialitat de Pitu.

El saltenc va empatar després d'una bona jugada per la banda esquerra culminada amb una delicada vaselina que va entrar suaument a la porteria del Saragossa perseguida tant pel porter i defenses locals com per David Querol (l'àrbitre li va apuntar a Cabrera en pròpia porta). Amb empat a dos, el Saragossa encara va tenir alguna opció per guanyar, la més clara una pilota picada per dalt de l'omnipresent Borja Bastón que va acabar estavellant-se a la base del pal després que René la fregués amb les mans. El Llagostera no es va acabar d'atrevir a somiar el 2-3. Segurament hauria estat massa, però Alcalá va rematar forçat amb el cap un córner i a Arturo li van anul·lar el gol per fora de joc.