Un test d'altura tot somiant amb una nova final

Dues realitats que semblaven ben lluny només fa tres anys s'equiparen, i de quina manera, en l'actualitat. D'una banda, un Spar Girona més que consolidat a Lliga Femenina, amb presència europea i algun títol a les seves vitrines. De l'altra, el València Basket, a la Lliga Femenina fa ben poques temporades però el vigent subcampió de Copa i el flamant guanyador de l'Eurocup. L'últim obstacle perquè l'Uni atrapi una nova final, la que en faria sis de manera consecutiva. Ser-hi o no, depèn de superar un equip que l'ha batut dos cops en la temporada regular. Ara, de nou doble enfrontament amb un premi gros a l'horitzó. El primer dels dos capítols s'escriu aquest vespre (20:15 hores) al pavelló de Fontajau, abans de posar-hi la rúbrica tres dies després, el dissabte, a la Font de Sant Lluís.

Es troben en dos contextos ben diferents. Fa dies que l'Uni despatxava el Tenerife en l'anterior ronda. Des de llavors, el desert. Entrenaments i poca cosa. El València, en canvi, ha continuat competint, amb l'Eurocup pel mig. Ho valora Alfred Julbe, l'entrenador. «Ens hem trobat amb gairebé 20 dies sense competir i hem intentat mantenir el to, l'agressivitat, però sense poder jugar partits per les limitacions que hi ha. Hem entrenat, fent una planificació del que no és habitual i mirant de fer-ho el millor possible». Res a veure amb la realitat del rival. «Ens ve un equip que ve de guanyar i competir. D'una dinàmica normal que no hem pogut tenir nosaltres». Un punt de vista ben diferent té Rubén Burgos, líder del València des de la banqueta i qui està convençut que l'Uni «ha disposat de quinze dies nets per preparar l'eliminatòria» i per això ha preparat «coses noves» per intentar sorprendre i endur-se la victòria. Pot servir-li, però l'equip té prou talent com per guanyar i arribar a la final. En una plantilla llarga hi destaca la bescanonina Queralt Casas, més ben valorada en la final de l'Eurocup. També Cristina Ouviña, millor jugadora estatal. O Laura Gil, internacional i amb passat a l'Avenida.

Julbe és conscient del potencial. Com a equip i com a club. «Estan fent bé les coses, creixent de manera continuada i procurant fer aquesta passa necessària per disputar aquestes hegemonies consolidades des de fa uns anys. Amb nosaltres mateixos i una mica per sobre, amb Perfumerías. València ha trucat a la porta i s'hi ha presentat del tot. Ara, encara més amb un títol europeu. És una manera de dir: Ei, que sóc aquí». No hi serà María Araújo. Un «cop dur» que caldrà superar sigui com sigui. «És una jugadora amb una dimensió local. M'agrada queixar-me el mínim i no vull que aquest missatge vagi cap a fora i torni al vestidor. Ha passat i ho hem de compensar de la millor manera possible». Ha arribat Laia Flores, que no juga en una mateixa posició però que servirà per donar relleu a Laia Palau i Chelsea Gray, que «han demostrat que poden jugar juntes». Al mateix temps, Vasic tindrà protagonisme fent de tres i assumint el descans d'Elonu de quatre».

Caliu a les graderies

L'Uni comptarà amb el suport de l'afició. No s'omplirà Fontajau com en les grans ocasions, això sí. Ho impedeix la pandèmia i les conseqüents mesures sanitàries, que estableixen un aforament màxim de mil espectadors. Almenys hi haurà caliu, suport. «És una magnífica notícia per a nosaltres, tot i que ens havíem acostumat a jugar sense mirar cap amunt sense estar pendent del que es podia respirar al pavelló». Ho aplaudeix Julbe, al mateix temps que vol treure-li tot el suc possible a aquest factor. «Soc de demanar poques coses, però per aquest partit m'agradaria que l'afició conegui com és el València. La seva principal virtut és la defensa i l'agressivitat. Això fa que moltes vegades arribarem a esgotar la possessió. És important que ho sabem nosaltres per gestionar-ho sense estrés. Per tant, el públic que no ens condicioni».