Al gener, Ousmane Dembélé era al carrer. El Barça no el volia. I Xavi, com a home de club que sempre ha estat, va acatar la decisió presa per la directiva de Joan Laporta. No només la va acatar sinó que va deixar fora de la convocatòria el davanter francès els dies finals del mercat hivernal. No va entrar a la llista davant Athletic i Alabès, pròleg de la seva sortida. Però Dembélé, tossut i obstinat, no va acceptar passar per la porta que li oferia el club blaugrana i ara, nou mesos després, va abandonar dimecres el Camp Nou amb gairebé 80.000 aficionats rendits al seu joc i Xavi, l’autor intel·lectual d’aquest canvi, comparant-lo amb un dels millors davanters del món. «Ousmane està al nivell del millor Neymar», va proclamar el tècnic, orgullós que la seva tossuderia li hagi sortit bé.
Només Xavi, i ningú més que Xavi, va pensar que Dembélé seria realment el Dembélé per qui el Barça va pagar 105 milions d’euros més 40 en variables al Dortmund l’estiu del 2017 precisament per tapar l’infinit buit que va deixar la sortida de Neymar al PSG per 222 milions. Del gener al setembre, el francès ha viscut una profunda mutació. I no només en el joc, tan caòticament genial com imprevisible, sinó en la seva manera d’entendre el joc, ara amb una visió molt més professional, lluny de la vida dissipada i desorientada que el caracteritzava. Massa distret vivia llavors.
«Sembla imparable, surt pels dos costats, marca la diferència en les centrades, s’ha d’atrevir a llençar més a porta i marcar més. S’ho mereix, és un bon noi, havia patit els últims anys i ara està gaudint del futbol. És un jugador que no n’hi ha gaires al món del futbol així. Un extrem pur, que surt per dos costats, és molt difícil de defensar», ha subratllat Xavi. Dembélé juga i enlluerna. Fa un gol i quatre assistències en només cinc partits. Neymar ha sumat nou gols amb el PSG en vuit partits, repartint set assistències. Juga el francès, enlluerna i no es lesiona. Amb Xavi no ha entrat a la infermeria i fins i tot se li escolta la seva veu, una cosa insòlita al seu primer lustre al Camp Nou, mostrant-se fins i tot actiu a les seves xarxes socials.
La confiança de Xavi
No s’entén el canvi de Dembélé sense la figura de l’entrenador. Ja abans fins i tot d’entrar al vestidor va deixar anar una frase que se li podia girar en contra. «Dembélé pot ser el millor del món en la seva posició», va assegurar Xavi, convençut com n’estava de l’enorme potencial que tenia en aquest cos de l’irregular davanter francès. Ho va dir en públic i se li va transmetre en privat. Una vegada i una altra. Fins i tot en els pitjors moments quan el jugador no volia renovar i el club, cansat del seu silenci, el volia veure lluny del Camp Nou. Xavi no va desistir. Ni en l’aprenentatge del davanter, a qui ensenyava vídeos individuals perquè prengués millors decisions sobre el camp, ni tampoc a fora perquè el defensava amb vehemència a la sala de premsa.
Aquestes xerrades individuals només buscaven explotar que el seu talent es traduís realment al camp i que fos efectiu de debò. Té el més difícil de trobar, el desequilibri i el driblatge, però li faltava afegir substància al seu joc. Va acabar sent, amb 13 assistències de gol, el millor de la Lliga passada. I ara ja en suma quatre en els cinc primers partits (dues a la Lliga, dues a la Champions).
El canvi de rutina
L’arribada de Xavi va portar també un nou staff i una modificació a les rutines de treball. A Dembélé li ha vingut de meravella la figura de Carlos Nogueira, un dels fisioterapeutes de confiança del tècnic, amb qui ja havia treballat a Qatar. Des d’aleshores, no ha patit ni una sola lesió muscular, la seva condemna des que va aterrar al Camp Nou ara fa cinc anys. El davanter ha pogut encadenar esforços sense cap problema, després d’ajustar moltes de les disfuncions que havia exhibit. El jove immadur que va arribar amb 20 anys acabat de fer va deixant pas a un futbolista més professional i atent al seu cos. «Per no lesionar-se al camp cal treballar molt fora d’ell», va confessar el francès a Mundo Deportivo, obsessionat com està a «prevenir les lesions».
No només es posa a les mans de Nogueira («és molt bo») sinó també a les del seu fisioterapeuta personal amb qui treballa «fa gairebé tres anys». Té cura i mima el cos. I el cos li respon. No trepitja la infermeria de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí des del novembre del 2021. Només cal veure la jugada del 3-1 al Viktoria Plzen. Inicia una jugada d’atac Dembélé per la banda dreta, topa amb la defensa txeca, perd la pilota i la recupera amb una feresa competitiva extrema, com si fos un antic lateral dret, just abans de servir una centrada precisa per a Lewandowski.
Més integrat i més comunicatiu
Fins i tot en els petits detalls s’aprecia la mutació de Dembélé. «Però si no sap parlar, no sap parlar» li va dir Messi enfurismat a Mateu Lahoz (octubre del 2019) quan va expulsar amb targeta vermella directa el davanter francès. Leo es referia al fet que no dominava bé el castellà. Ara, en canvi, el francès és molt més comunicatiu.
Ha comparegut, per exemple, davant la premsa (ja sigui a les cites post partit o en dues entrevistes individuals que va donar a Sport i Mundo Deportivo) que en els cinc anys anteriors, encara que no ha trepitjat de moment la sala de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Se sent molt més proper, com revelen les seves xarxes socials. Abans, inactives. Ara amb molt més moviment, fins i tot després dels partits.
«Ousmane està feliç, se’l veu content», va dir Xavi. I és cert. Aquesta felicitat l’ha adquirida després d’un estiu complex on va acabar refitxant pel Barça en no trobar cap club que el complagués. Estava lliure al mercat i ningú el va voler fitxar. I Xavi, tossut i obstinat, va demanar a Laporta i al Barça que el reinserís de nou. Ja ho va fer a l’hivern. I ho ha fet a l’agost.
