A Jordi Alba, el podia l’avorriment dissabte passat al Camp Nou. Badallava, una vegada i una altra, amb l’ensopiment d’un dia assolellat de finals d’estiu. Piqué, per contra, tenia la mirada perduda en el triomf sobre l’Elx. Aquesta mirada desconeguda fins ara. I Busquets, mentrestant, es prenia aquesta suplència com un element més de les «rotacions» que ha dissenyat Xavi per mantenir endollada tota la plantilla. A Sergi Roberto, que seguia afligit d’unes molèsties físiques, no se’l va veure ni a la convocatòria.
Però, per una raó o una altra, els quatre amos del braçalet van desaparèixer en la còmoda victòria del Barça, cinquena consecutiva a la Lliga. Ni un minut. Cap. I, a més a més, li va correspondre a Ter Stegen exercir l’honor de ser el capità blaugrana, un altre gest del nou ordre que s’està instaurant en el vestuari del Camp Nou on les velles jerarquies s’estan acabant.
Busquets, l’únic intocable
Encara que hi ha classes en aquest canvi que s’està vivint entre les parets de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Busquets, el primer capità, continua sent peça intocable per a Xavi; els altres, no. Encara que el migcampista ja s’ha perdut tres partits (un per sanció, a Sant Sebastià, i dues per decisió tècnica, Viktoria Pilsen i Elx) dels vuit primers, símptoma que l’entrenador el vol dosificar (va complir 34 anys al juliol) per fer-lo servir en els grans moments de la temporada. El cas de Jordi Alba i Gerard Piqué és diferent, molt diferent d’’això de Busquets. Després d’una dècada on ha estat l’únic amo de la banda esquerra de la defensa, el lateral ha perdut aquesta condició. No és el primer. Ni tampoc el segon. Alba és la tercera opció per a Xavi, que ja li va fer saber aquest nou i trist paisatge que se li presentava aquesta temporada. «Vaig ser molt clar amb ell», va argumentar el tècnic.
El club, en canvi, no ho va ser tant. Va voler desprendre’s del jugador (de 33 anys) en l’últim dia del mercat forçant-lo a acceptar una cessió a l’Inter, disposat el Barça a assumir fins a un 60% de la seva fitxa. «A mi m’agrada anar de cara i que la gent vagi de cara», va dir Alba, queixós de l’actitud que va tenir el club amb ell. Xavi no sols li va dir les coses amb claredat sinó que les està complint. Fins a tres partits consecutius (Cadis, Bayern i Elx) ha encadenat el lateral sense abandonar la banqueta. Ni un minut ha jugat.
Pitjor panorama encara viu Piqué, titular gairebé fix des que va aterrar al Camp Nou en l’estiu del 2008. Ara, amb 35 anys, és el cinquè central de l’equip, relegat per Koundé, Araujo, Èric García i Christensen. En cinc dels vuit partits ha estat suplent, la qual cosa delata la seva posició d’extrema fragilitat.
També Xavi el va avisar del que els vindria damunt, obligats tots dos (Alba i Piqué) a gestionar amb extrem tacte una situació que mai havien viscut. El lateral té contracte fins al 2024; el central, també. Però ni l’un ni l’altre entren en el pla de rejoveniment impulsat per Xavi, que aposta abans per Balde (compleix 19 anys el 18 d’octubre) o Èric Garcia (21), Koundé (23) i Araujo (23), retratant així el canvi de guàrdia en el vestuari.
Ter Stegen, l’únic de 30 anys
El Barça, amb una colla d’adolescents, va acabar dissabte passat amb un equip que tenia una mitjana d’edat de 22,6 anys on només hi havia un futbolista que atrapava la trentena. Era, precisament, Ter Stegen, el cinquè capità, amb 30 anys, en un equip que està protagonitzant canvis més profunds, que van més enllà del que es veu en el camp. El públic, ‘amb una mitjana de gairebé 82.000 aficionats per partit, avala l’aposta de Xavi, que envia les ‘vaques sagrades’ a la banqueta.
Un ràpid repàs a les xifres revela la veritable dimensió del canvi. Busquets va jugar el 91% dels minuts en la passada temporada; ara suma el 59%. Alba va ser emprat en el 84%; ara només porta el 30%; Piqué va fer el 64% dels minuts en el curs anterior; ara un pobre 18%.
