Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Un campió del món que el que vol és ser «youtuber»

Els seus evidents èxits esportius van de la mà d’una presència majúscula a les xarxes, amb un munt de seguidors a Instagram i Youtube

Jordi Sala, de només 10 anys, no només guanya curses sinó que també col·lecciona un munt de seguidors a les xarxes socials. | MARC MARTÍ

Jordi Sala és de Sant Gregori i fa poques setmanes que s’ha proclamat campió del món de bike trial en categoria U12, a Reinosa (Cantàbria). Allà mateix on un any enrere es coronava com el millor del continent. Té fusta, això tothom ho sap des de fa temps. Converteix en senzill allò que sembla gairebé impossible. S’entrena, treballa i perfecciona la seva tècnica amb ganes de millorar i sumar més èxits esportius en una carrera que tot just acaba de començar. Per això mateix sorprèn què és el que diu quan parla del seu futur. Una mateixa pregunta i tantes possibles respostes. El salt generacional intervé, i de quina manera, en qüestions així. «Quin és el teu objectiu, el dia de demà?». Els més grans potser ho tindrien ben clar. Allargar l’hegemonia, ser els millors avui i demà. Guanyar, guanyar i guanyar. Sala és clar que també vol que li vagin bé les coses en la faceta més esportiva, però ell mira cap a una altra banda. «A mi, el que m’agradaria, i que en tinc moltes ganes, és ser youtuber professional». D’entrada, potser xoca. Però ho diu tot convençut. Té només 10 anys i la canalla, a dia d’avui, conviu amb les xarxes. Sobretot ell. No només competeix i ho fa bé, sinó que té 106.000 seguidors a Instagram i hi ha gairebé 40.000 persones que són fidels al seu canal de Youtube. I creixent.

Èxit a banda i banda, per tant. En l’apartat esportiu, reuneix un munt d’ingredients per col·leccionar títols i victòries ara i més endavant. En l’àmbit social, és cada cop més conegut tot i la seva evident joventut. Tot just va a l’escola, però la seva facilitat per connectar amb el púbic és gegant. La gent ha quedat enganxada al contingut que penja a les xarxes. Se’l veu saltant, aixecant roda o fent el que sigui. També donant consells, explicant alguns dels seus trucs. Els m’agrada són instantanis. Ell ho porta amb molta naturalitat. És més, sap que és aquesta la via que vol continuar explotant passin els anys que passin. «M’agradaria guanyar-me la vida fent de youtuber. Sempre vinculat amb el món de la bicicleta, però també sé que tard o d’hora faré d’altres coses».

Ara ho té molt clar. Com també ho va tenir el seu entorn més proper, el familiar, quan va quedar clar que la seva relació amb les rodes no era un simple passatemps. Tenia només dos anys quan li van regalar, pel seu aniversari, una bicicleta sense pedals. Dos anys. Es va passar hores i hores fent voltes, sense cansar-se. Primer avís. El segon arribaria quan se’l va intentar apuntar, sense èxit, a fer futbol al club del poble. Només va durar un parell d’entrenaments. I això que el seu pare li havia comprat «les botes més cares del Decathlon». Però ni així. Tenia llavors cinc anys. «Veia que els altres nens eren bastant diferents. Jo volia fer d’altres coses. A mi sempre m’han agradat les bicicletes i m’hi fixo en tot. Les rodes, la marca, el que sigui». Tercer avís. Anant cap a casa de la seva àvia, damunt d’una bicicleta, per descomptat, comença a tirar tot sol per una pujada considerable. La fa sense problemes. Amb els mateixos cinc anys, l’edat en la qual li va aparèixer la curiositat per saber què era el trial. Va ser al circuit La Poma Bike Park de Premià. «Li vaig preguntar al meu pare què era allò, mai havia vist una bicicleta així». Quan en va fer sis, en va entrar una a casa com a regal.

El «boom» a les xarxes

Amb la seva nova joguina es passa el temps amunt i avall. Començant des de zero, perquè ni ell ni tampoc el seu pare en sabien massa. «Vam haver de buscar a internet quin és el primer pas per fer trial». L’entrenament és casolà. Les classes arribaran més tard, a Vallgorguina, però de moment ho prova arreu i l’evolució és «enorme i molt ràpida» quan han passat tres o quatre mesos. És llavors quan la vessant esportiva xoca amb la presència a les xarxes. Té només sis anys quan se li crea un compte d’Instagram. El seu pare té la iniciativa i així ho explica. «Soc un desastre a l’hora de guardar fotografies, vídeos i el que sigui. Vaig decidir reunir tots els seus records a les xarxes perquè pogués seguir la seva evolució quan es fen gran». Però el que s’ha acabat fent gran és el ressò que ha tingut tot plegat. «Ha sigut com una bola de neu». Ha superat la barrera dels 100.000 seguidors. Vídeos virals, molt de feedback i les seves peripècies que arriben arreu.

Fins i tot se l’ha cridat més d’una vegada per sortir a la televisió, enfilat a la bicicleta. Ha passat per Got Talent, per exemple, tot i que guarda molt més bon record Jordi Sala de la seva aparició a El Hormiguero. Tenia llavors vuit anys. «Abans de sortir estava una mica nerviós, les cames se’m movien soles, però de ment estava tranquil. Tenia clar que ho faria bé». Era en directe i se’n va sortir perfectament. El pare hi fica cullerada: «Ell és com en Messi quan ha de sortir al Camp Nou en els partits importants. Potser li fa respecte, però quan té la pilota als peus sap què ha de fer».

L’impacte a les xarxes li ha obert les portes als espònsors. Marques que decideixen utilitzar el seu canal per promocionar-se. El d’un nen de només deu anys. És llavors quan entra en el món del Youtube. Tutorials, consells. De tot. I ell què en pensa: «És clar que m’importa, no m’és absolutament igual. M’agrada que tothom miri què és el que faig. Això vol dir que atrau a la gent i me n’alegro». Sala és un consumidor habitual d’aquesta mena de canals. Caiden Cernius (només 11 anys) o Danny McCaskill, en són alguns exemples. O també Ot Pi, un dels grans noms propis del trial, i qui s’ha convertit en amic íntim de la família.

Les xarxes bullen i ell, a tot això, va col·leccionant èxits. El més recent és majúscul. A Reinosa, representant Catalunya, es va proclamar campió del món de bike trial en categoria U12. És conscient que mai es guanyarà la vida competint, pel que ja rumia què fer el dia de demà. Ser youtuber encapçala el podi. Pujar a dalt d’una moto també està entre les seves preferències. Qui sap si algun dia s’animarà a córrer el Dakar, sempre i quan l’economia ho permeti. O fins i tot participar al Tour. Té temps per pensar-s’ho bé. Per créixer, fer-se gran i tenir clar el camí. Mentrestant, seguirà fent allò que més li agrada. I ell ben content.

Compartir l'article

stats