Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Bernat Canut

«He begut d’Ortega, Pié i Bou, però també de Pedro Martínez, Xavi Pascual i Jasikevicius»

El tècnic de l’Spar Girona, ahir, al pavelló de Fontajau. | MARC MRATÍ

La victòria contra el València, i la manera com es va aconseguir, amb remuntada inclosa, els ha tret un pes de sobre?

Sí. En teníem moltes ganes de dedicar un triomf a l’afició. Ho vaig dir després del partit, som conscients que encara no estem en un bon moment de joc però l’equip va mostrar esperit de lluita i de sacrifici. Vam fer una bona segona part i això ens va permetre derrotar un rival directe com el València.

Aquesta és la millor manera per anar aquest cap de setmana a la Supercopa?

Jo crec que sí. Amb pocs entrenaments a la vista i a les portes de la Supercopa, la millor medicina és una victòria.

Com li va afectar la derrota a la Lliga Catalana? S’havia posat massa pressió a l’equip, que tot just estava sumant jugadores amb comptagotes?

Sabíem que podia passar. Esperàvem sortir d’una altra manera. El Barça ens ho va posar difícil, no vam fer un bon partit. No estàvem mentalment preparades. L’estiu i la pretemporada, com diu, han sigut molt moguts, han passat coses que no ens esperàvem, i això ha fet que haguem d’anar construïnt l’equip a poc a poc.

En algun moment va pensar «on m’he ficat»?

No. Quan afrontes un repte com aquest saps que poden passar coses. Ens n’han passat moltes, maldecaps que potser un no s’espera, però tenim bones jugadores per tirar endavant.

El club és com se l’esperava?

Sí, coneixia poc l’Uni. Amb la Laia (Palau) i en Pere (Puig) hem tingut l’oportunitat de xerrar bastant i la seva mentalitat és sempre guanyadora. Sempre tirar endavant, sempre ser competitiu a totes, totes. Aquest esperit de superació és el que ens ha d’empènyer a fer les coses bé.

També un punt de club familiar que el fa proper al Cadí?

Sí, sens dubte. El nom i l’escut de l’Uni són molt grans, però al final, que ja està bé, t’adones que el club és una família i que pots parlar amb tothom.

Tolo viatjarà a Vitòria per la Supercopa? Té expectatives en aquest títol o ja només té al cap l’eliminatòria prèvia d’Eurolliga contra el Villeneuve?

Tolo arriba aquesta nit (ahir) i per tant demà (avui) no s’entrenarà i viatjarà, això sí, a Vitòria. Ens equivoquem si pensem en la prèvia de l’Eurolliga. El millor entrenament que tenim per ara és dissabte contra l’Araski, i si fem un bon partit i aconseguim passar a la final, diumenge en tindrem un altre també contra un molt bon rival que ens posarà a prova al màxim nivell. Seria un bon entrenament per a la prèvia i també perquè ens estaríem jugant un títol, que sempre és important.

No superar l’eliminatòria de l’Eurolliga seria un fracàs?

El titular ja el posaran vostés, els periodistes, en cas que passi. Nosaltres ens concentrarem en superar l’eliminatòria, que tenim clar que serà molt igualada, a doble partit. Es pot decidir per petits detalls i caldrà arribar-hi mentalment al màxim nivell. En tenim moltes ganes.

Li hauria agradat més entrenar a Laia Palau que tenir-la com a directora esportiva?

Sens dubte, entrenar-la, i no perquè sigui una mala directora esportiva, segur que ho farà tant bé com quan era jugadora. Però com a tècnic, com que era una líder i una grandíssima base, la voldria a la pista. Sempre fa falta al vestidor gent així i ets un afortunat si la tens.

Es pot trobar a faltar aquesta temporada una líder? Qui podria assumir aquest rol?

Podria ser, podria ser. Hi ha jugadores que han de fer aquest pas endavant en caràcter i lideratge. Espero que la María (Araújo), la Binta (Drammeh) i la Rebekah (Gardner), que són jugadores amb caràcter, facin aquest pas endavant i ajudin l’equip quan les coses no vagin bé. Que siguin constructives i facin pinya.

En la posició de base és on caldrà tenir més paciència?

Sí. La Laura (Cornelius) no ha fet pretemporada i necessita fer passos endavant. I la Laia (Flores) també. Ella és la primer que nota que portava un temps acompanyada pel mestratge de Laia Palau i que ara no la té. Les bases han de fer passos endavant, però el lideratge no només és en aquest lloc, hi ha d’altres posicions i jugadores que ho poden fer.

Que ha vingut a buscar, a Girona?

Sempre he dit que si marxava del Pirineu per anar a la ciutat, només seria a Girona. Soc persona de muntanya i de poble, però m’agrada Girona. A La Seu, a casa, hi estava molt bé, i he vingut a buscar un canvi d’aires. Allà hi duia deu anys i volia trobar una alternativa, no sabia on, tot i que estava disposat a anar a l’estranger. Va sortir l’opció de l’Uni, em va sobtar al principi, em va agradar, i ho vam tirar endavant. M’agrada la ciutat, m’agrada Fontajau, i m’agrada la gent del club.

Què hauria sigut si no fos entrenador de bàsquet?

Possiblement bomber, m’ho havia plantejat molts anys. No vaig fer INEFC per ser entrenador. M’agrada el tema de la preparació física, de l’agent rural... també el món del rendiment, vaig fer un Màster d’Alt Rendiment en esports d’equip. Vaig entrar al bàsquet perquè m’ho va demanar Andreu Bou, pensant que seria un any de transició per a mi després de la universitat. Em va enganxar, i d’allà vaig ser assistent també de Miguel Àngel Ortega i Joan Carles Pié al Cadí. Han sigut deu anys intensos.

Quan se n’adona que pot ser entrenador professional?

Realment el primer que m’hi va insistir va ser Miguel Àngel Ortega, que em deia que jo havia de ser l’entrenador del futur, i jo deia que de cap manera, que jo era el preparador físic i el tècnic ajudant. Després en Joan Carles (Pié) sempre em deia que era el seu dofí. Desgraciadament va passar el que va passar (Pié va haver de deixar el càrrec per una malatia greu) i tant ell com el club em van empènyer a agafar l’equip.

Quin bàsquet li agrada?

Li diré tòpics. M’agrada ser intens defensant. He begut molt de l’Andreu Bou, de l’Ortega i d’en Joan Carles Pié, però també de Pedro Martínez, Xavi Pascual, Jasikevicius... A partir d’aquí tu mateix generes el teu jic, Crec en un bàsquet vertical a tota la pista, m’agrada generar moltes posessions, buscar tirs fàcils i quan no es pot córrer buscar altres alternatives en el joc estàtic.

Ha arribat en una temporada històrica per a l’esport gironí: el futbol a Primera, retorn a l’ACB, l’Uni que vol ser a l’Eurolliga... li arriba tot això?

Sí, tot i que no soc gaire de futbol. Ho segueixo, això sí. També estic content de compartir Fontajau amb el Bàsquet Girona. Poder veure l’Aíto entrenar i jugadors de nivell com Marc Gasol, et permet veure coses diferents. Jo penso que només sé que no sé res.

Es veu entrenant nois?

No ho sé. Abans em preguntava què hauria sigut si no fos entrenador i la veritat és que no em veig d’aquí cinc anys entrenant. Tampoc m’hi veia fa cinc anys, eh? Vull dir que tinc altres coses al cap, d’altres propostes per exemple del món de la universitat i l’educació. M‘he decantat pel bàsquet perquè hi estic a gust, però no tinc expectatives de guanyar un Mundial. No miro més enllà d’aquest any, de moment.

Quants dies de gràcia necessita aquest Uni perquè es vegi un equip més consistent?

Jo crec que un mes, tot i que a vegades passen tres setmanes i un dia fas el clic. El que està clar és que ens haurem de construir molt amb video, un parell d’entrenaments i molts partits.

Compartir l'article

stats