L’Olot no se’n recorda de guanyar ni contra el cuer (0-0)

L'Olot no se'n recorda de guanyar. L'afició segurament tampoc recordarà o li costi fer memòria sobre l'última victòria a casa, en un octubre molt llunyà. L'equip d'Albert Blázquez ha empatat a zero davant l'Ebre i continua enfonsat, ara en l'antepenúltima posició de la classificació, a set punts del «play-out» i a vuit de la salvació. A més, els garrotxins no han mostrat una bona imatge de joc, empesos pel nerviosisme que comporta la crítica situació del club a la lliga.

Era un duel d'urgències per a dos equips que miren d'aferrar-se a una salvació cada cop més improbable a 2a RFEF. I enmig de l'intent de parar una sagnia llarga i agonitzant, el conjunt volcànic i l'aragonès han signat unes taules que no solucionen els problemes de cap dels dos.

En un duel tan transcendental, el joc d'uns i altres ha sigut poc vistós i sense massa precisió. L'Ebre ha avisat ben d'hora amb una ocasió que Cerdà, en tasques defensives, ha desbaratat. El pollencí ha estat l'encarregat de respondre amb una rematada que Loscos ha aturat.

Amb ocasions en comptagotes, Eloi ha mirat de sorprendre amb un xut des de fora l'àrea. A la mitja hora de joc, Blázquez s'ha vist obligat a fer el primer canvi. Urri ha notat unes molèsties i ha hagut de ser substituït per Ot Serrano. La pèrdua del vigatà significava menys clarividència en el joc, el que més necessitaven els locals.

La primera part no havia estat bona i Blázquez ha sigut honest en reconèixer-ho en el postpartit: «Crec que el joc ha estat molt pobre, potser no hem encertat el plantejament. Es poden notar els nervis en la situació que estem». El besaluenc ha mogut fitxa al descans fent entrar Busquets per Bah.

El primer avís tornaria a ser per al quadre visitant en les botes d'Arasa. Tot i trepitjar més àrea rival, l'Olot no ha aconseguit fer mal als homes de Javi Genovés. Busquets ha tingut l'única ocasió clara a punt del final del partit amb el cap, però li ha faltat encert.

Una jornada menys i l'aigua continua pujant de manera inexorable cap a un Olot cada cop amb menys aire.