Una cita per tornar-se a enlairar

El Bàsquet Girona té l’oportunitat avui de retrobar-se amb les bones sensacions d’abans de l’aturada de l’ACB contra un València Bàsquet que arriba desgastat i amb els ànims baixos després de sumar dues derrotes aquesta setmana a l’Eurolliga que l’allunyen de les posicions de play-off.

Després de completar una mala segona part contra el campió de la Copa del Rei, els d’Aíto volen demostrar que a Fontajau -on tornen després d’un mes sense jugar-hi- si que són capaços de competir contra qualsevol plantilla. En aquest sentit, la visita dels de la capital del Túria és una gran oportunitat per sumar un triomf de prestigi i encara amb il·lusió l’últim terç de la lliga.

Tant per sensacions i resultats, és evident que el Bàsquet Girona juga amb una altra energia davant de l’afició. L’equip ha guanyat 4 dels últims 5 partits a Fontajau -enmig hi va haver la previsible derrota contra el Barça- i menys contra el Saragossa els duels s’han tret amb àmplies diferènciesi deixant-los ben encarrilats abans dels minuts finals.

A més, a nivell individual, l’aportació de jugadors com Kameron Taylor -que té una gran connexió amb el públic -millora considerablement a casa. L’americà no arriba als 12 punts de mitjana a domicili mentre que en el feu gironí s’enfila per sobre dels 17 punts.

Però més enllà de ser el jugador amb més talent ofensiu de l’equip, el de Maryland també és clau en defensa amb la seva intensitat i sacrifici. De fet, Taylor és un dels millors jugadors de l’ACB en l’estadística de recuperacions amb 1,6 per partit. Està empatat, precisament, amb els valencianistes Xabi López-Aróstegui i Shannon Evans, si bé el base de Virginia ha empitjorat aquesta xifra des de que està al club de la Fonteta, ja que també téw molt menys protagonisme que en el Betis.

Un equip imprevisible

Seguint amb la dinàmica irregular de les temporades, el València és un equip amb molts jugadors amb talent però que li costa acostar-se a la consistència dels gegants Barça i Madrid, i de d’altres segones espases com el Baskonia, el Tenerife, o enguany també de l’Unicaja.

L’equip entrenat aquest curs per Àlex Mumbrú està acusant en competició domèstica el desgast de la marató de partits de l’Eurolliga, com ja li va passar fa dues temporades amb Ponsarnau, i no es pot permetre gaire ensopegades si vol assegurar, com a mínim, la vuitena plaça de la classificació.

Malgrat que el rendiment dels de la capital del Túria s’està tornant a quedar lluny, en línies generals, de l’esperat per la qualitat de molts dels seus jugadors, han aconseguit victòries de prestigi a Eurolliga a pistes com les de l’Efes, el vigent campió de la competició, o de l’Olympiakos, actual líder en solitari i semifinalista de la passada edició.

Les principals referències del València són Chris Jones en la línia exterior i Jasiel Rivero en la pintura. L’aler pívot cubà frega els 20 crèdits de valoració i és un dels jugadors més eficaços en l’anotació interior, amb un 74% en tirs de dos punts. Però com a equip els de la Fonteta tenen més amenaça en el llançament des de més enllà de la línia del 6,75. Els d’Aíto hauran de vigilar especialment de prop a Jones, James Webb i Jared Harper, que registren percentatges superiors al 40% en triples amb un volum de llançament força elevat.

A més, el València és un equip que li agrada jugar a puntuacions altes, ja que és el cinquè millor en atac però també ocupa la mateixa posició -per baix- en punts rebuts. Per la seva banda, els gironins es mantenen com una de les plantilles que menys punts anota tot i que l’equip millora l’estadística quan juga a Fontajau.