Quan vàreu fer la lletra de la cançó Jenifer, esperàveu tenir tant èxit?

No. La veritat és que no. Nosaltres teníem un grup i anàvem a tocar a bars de la comarca (Vallès Oriental). L'única pretensió que teníem era tocar en bars i passar-ho bé. Mai vam pensar en la repercussió que podríem tenir. Tot va començar quan vam penjar la maqueta a Internet perquè els nostres amics tinguessin les cançons. Llavors vam veure que teníem milers de descàrregues en molt poc temps. No només dels nostres amics, també havia corregut per Facebook. Llavors va ser quan vam decidir gravar un disc i penjar un vídeo i la cosa va continuar pujant.

Per què el nom de Jenifer i no un altre?

Perquè existeix una Jenifer (riu).

De veritat?

Sí, tenia aquest nom. Però ella és més catalana que nosaltres.

Algú del grup ha tingut una relació sentimental amb aquesta Jenifer?

No va ser ben bé així, però sí que hi ha referències en el nom de Jenifer. En la cançó ella queda molt choni, tot i que no ho és gens. Nosaltres tampoc som tan catalans. Va ser aquest nom perquè va ser així, però tampoc va ser per casualitat.

La Jenifer sap que li heu dedicat una cançó?

Doncs no ho sé. Fa molts anys que no està pel poble.

Com és una choni de castefa?

(Riu) És més el comportament que la manera de vestir. No sé ben bé com és una choni, no tinc gaire relació amb elles.

Us cansareu mai de tocar la cançó Jenifer?

No! Cada vegada és millor. Quan veus milers de persones que s'emocionen en un concert... això no té preu! No ens cansarem mai. En els concerts l'apliquem com una cançó més.

La toqueu vàries vegades en el concert, oi?

Sí, la repetim en el final del concert. Però també la variem una mica. La gent puja a l'escenari a cantar. No ens cansarem i és una cançó que ens agrada molt.

Respecte a les altres cançons, creieu que no estan tan valorades com Jenifer?

Bé, som conscients que Jenifer és el nostre single i la nostra punta de llança. Sense Jenifer no ens hagués conegut ningú i no tindríem tots aquests concerts que tenim ara. Ens ha anat molt bé. El que sí és veritat és que, a part de Jenifer, la gent ja està escoltant altres temes i ens envien correus on diuen que Jenifer és la pitjor cançó. En els concerts la gent també canta altres cançons com La noia de la plaça, Tots menys tu, Potser vindré i La festa major d'Aiguafreda. Se les saben totes de pe a pa.

Quan vàreu començar a actuar en bars de poble?

El primer va ser al desembre. Vam tocar a la Fira d'Artesania del nostre poble, Aiguafreda (Vallès Oriental). Després vam tocar en algun bar de Barcelona i en un altre bar del nostre poble. Vam començar així i de seguida es va desbordar tot plegat.

En tan sols nou mesos heu passat de ser pràcticament ningú a ser coneguts a tot Catalunya. Com es viu això?

Sí. Ja hem fet uns 50 concerts i ens en queden uns 50 més encara. Estem flipant molt. La gent ens coneix. En una setmana vam sortir a tots els mitjans.

Tot plegat us va agafar desprevinguts, oi?

Sí, sí. Totalment. Érem un grup que no tenia cap altra pretenció que passar-ho bé. A més, l'Èric tenia altres projectes musicals i jo també.

Com definiu tot el que esteu vivint? És un somni o una realitat?

Una mica les dues coses. Crec que encara no som conscients del que estem vivint. És una cosa extraordinària. Quan parem un temps per gravar o fer una altra cosa, serem conscients de tot això. És com un somni. Quan vaig deixar la feina, m'aixecava del llit i deia: hòstia puta! Estic fent el que sempre he volgut; viure de la música. És com si m'hagués tocat la loteria d'un dia a l'altre.

Quants concerts teniu programats?

Tenim un centenar de concerts programats. Abans que acabi l'any en tenim uns 90 i això va creixent. A finals de desembre estem emplenant més concerts. Al febrer ja en tenim un de tancat i pel 2012 ja n'estan sortint.

Teniu por de cremar-vos amb tants concerts?

No! Nosaltres ens dediquem a això i ens ha tocat la loteria. És molt còmoda aquesta vida de només tocar i fer entrevistes (riu).

Heu hagut de deixar les vostres feines?

Sí, tot. Jo i l'Èric érem autònoms. Jo era dissenyador i l'Èric programador i teníem un estudi al Born de Barcelona. La Roser és estudiant. Ho vam deixar tot en una setmana. Va passar tot el tema dels mitjans de comunicació, van començar a sortir concerts i ens vam saturar. No teníem prou hores per fer concerts, entrevistes i tot plegat. Com que la música ja ens donava per viure en aquest poc temps (gràcies als concerts) vam haver de deixar en stand by els nostres treballs.

Això no és una mica com llançar-se a la piscina sense saber si hi ha aigua?

Exacte. Ja sabem que haurem de tornar a les nostres antigues feines perquè això no durarà tota la vida. Tot el que puja ràpid a vegades també baixa ràpid. Nosaltres som molt conscients d'això i no ens cauran els anells per tornar a treballar. Però com que són feines d'autònom, no hi haurà problema a tornar.

Quin és el concert on heu tingut més públic?

Hi ha diferents llocs on he flipat bastant. Pel que fa a la quantitat de gent, va ser a Blanes, quan vam tocar amb Manel. La gent es va esperar fins a les tres de la nit i al peu del canó. Va ser molt gran aquell concert. El que ens va impactar més, però, va ser el concert de Torredembarra, que està a l'altra punta de Catalunya des d'Aiguafreda.

Us han comparat alguna vegada amb Manel?

Sí, ens han comparat, però jo no crec que fem el mateix estil de música. Més que res, per la formació. Amb un contrabaix, un bombo i dues guitarres i un acordió tampoc pots fer un gran espectacle. Tenim temes animats com La noia de la plaça La festa major d'Aiguafreda, que no crec que Manel o altres grups siguin tan patxangueros. Nosaltres fem un punt més de "pim-pam". Grups com Manel i Antònia Font tenen una gran producció i són molt bons. Nosaltres som més d'estar per casa.

No és gaire habitual veure un contrabaix en un escenari de barraques?

És que primer volíem fer un projecte acústic i tocar en bars. Amb un format còmode i sense haver de carregar amplificadors. Jo només toco un bombo en comptes de la bateria i amb les mans toco l'acordió. Com que no portem amplificador, podem tocar en escenaris i també en bars petits.

Així us estalvieu de carregar instruments abans i després de cada concert...

No, això quedaria com de molt ganduls. És complicat dur en un bar un amplificador, guitarra elèctrica, baix elèctric, una bateria, etc. La sonoritat també és molt més tradicional.

Com a curiositat, allà on aneu a tocar demaneu, entre altres coses, un tamboret i una cadira que es pugui plegar. Què passa si no us ho porten?

A la camioneta no ens cap el tamboret i altres coses i ho demanem als organitzadors. En algun lloc no ens han portat el tamboret però llavors és qüestió de buscar-se la vida. S'aconsegueix d'algun bar del poble. De totes maneres, això ja no ho demanarem perquè un bar d'Aiguafreda -on anem sempre i que surt a la cançó La festa major d'Aiguafreda- ens va regalar un tamboret per fer la gira.