Tota la vida m’he dedicat a cuidar els animals tan bé com he pogut. M’hi he passat moltes hores, a vegades no he dormit ni he menjat, amb molt de sacrifici, però els animals han estat feliços al meu costat. Molt feliços», explica Cati Jacomet. Amb vuitanta anys a l’esquena, continua fent de pastora a l’Empordà, a Pedret i Marzà, tenint cura d’unes tres-centes ovelles, una feina difícil i dura al costat del bestiar que ha quedat recollida al curtmetratge documental Vull ser pastora. El curt, amb realització i fotografia de Maria Velasco, és un dels quatre finalistes, dins la secció documental, als premis VOC, la mostra d’audiovisual en català d’Òmnium Cultural. Aquests curts, juntament amb els vuit peces més de ficció, es projecten durant tot el mes de febrer en quaranta municipis d’arreu del país. Demà es podrà veure al cinema Truffaut de Girona i aquesta setmana també hi ha previstes projeccions del VOC a Olot, Banyoles, Ribes de Freser o la Vall d’en Bas.

Vull ser pastora és el fruit de molts anys de treball conjunt entre Velasco i Jacomet. La realitzadora ha seguit -i continua fent-ho- durant anys la Cati, amb qui té una relació que ve de molt lluny, de quan el seu avi era vaquer també en terres empordaneses.

«He volgut deixar un testimoni de vida, és un treball de llarg recorregut que confio que acabi convertit en un llargmetratge, per mostrar la vida d’un dels últims referents d’una manera d’entendre l’ofici que està desapareixent, pensant en la natura i com una relació d’amor entre diferents espècies, perquè el bestiar l’ha ajudat molt a tirar endavant», explica la fotògrafa i realitzadora sobre «una dona molt lluitadora, un esperit lliure que fa anys que va triar el seu camí».

I és que la Cati i el seu marit van començar tenint vaques, però el seu somni sempre va ser cuidar ovelles. Van començar amb deu i ara en té al seu càrrec més de tres-centes, de les quals té cura com si fossin família, perquè va enviudar fa més de vint anys i no té fills. Des de llavors, ha compartit tota la vida amb els animals.

«Sóc la mare dels xais i dels gossos», bromeja ella en un moment del documental, una peça de deu minuts que competeix als premis que es faran públics el 9 de març i que busquen impulsar la producció de continguts audiovisuals de qualitat en català.

«Volia transmetre aquesta estimació a l’ofici i a l’animal, perquè la Cati té l’instint de protecció que podria tenir una mare», diu Velasco. Tant es així que, havent sopat, marxa de casa per dormir al seu costat al corral, per la por que li robin el bestiar.

«El curt és un homenatge a una dona valenta », explica Velasco, que va començar dedicant-se a la fotografia i fa quatre anys va saltar a l’audiovisual. Va ser pel projecte Diàlegs amb el mar, un curtmetratge que també es fixava en un altre ofici en extinció, el de les remendadores de les xarxes que fan servir els pescadors.