Escriptora, periodista, iogui o patrona de iot?
L’important és respirar amb consciència, prendre i deixar anar en la mesura adequada, sigui quina sigui l’activitat a què ens lliurem.
El juny del 2018 va emprendre un viatge arreu del món. Què va aprendre?
Vaig fer una volta completa en gairebé dos anys. Vaig aprendre i comprendre que la vida proveeix del que es necessita, si hi confiem i renunciem a exercir el control.
Practica el nomadisme?
Quan emprenia la segona volta al món va començar la pandèmia. Quedar-nos fins que arriba de nou el moment de transitar també és part del nomadisme.
Va deixar llavors de signar amb el seu nom i signa amb el dels personatges.
La realitat és el que expliquem i ens expliquem. És acceptar que identificar-nos amb alguna cosa és una ingenuïtat. Etiquetar-se és renunciar a ser.
Escriu tant en espanyol com en català, ha tingut problemes?
Han tingut problemes els que han volgut ubicar-me en una sola llista, en una sola prestatgeria.
Qui és Haru?
Haru som totes i tots. Haru –que en japonès significa «primavera»– és el constant naixement de cada cosa, perquè cada dia és una vida sencera.
Al voltant de Haru hi ha una comunitat unida per una mateixa manera de veure el món.
Vaig publicar a les xarxes les nou vies amb les quals compta la Comunitat Haru, que fins i tot ha arribat a tenir el seu propi símbol. Haru ens uneix, ens iguala, ens abraça. Ens estima.
L’existència és un camí de reconciliació? Avui dia molts semblen pensar bastant diferent...
Per a cadascú l’existència és una cosa diferent, probablement. Per mi, en efecte, és un camí de reconciliació o, encara millor, de reconciliacions.
Quina influència té la cultura oriental?
El que m’atreu sobretot de la filosofia oriental és la seva àmplia exploració i pràctica del sentit comú que, al meu entendre, és un molt bon antídot davant de la força destructora del capitalisme.
Expliqui’m la teoria de la resta.
La teoria de la resta suposa justament imaginar el món, allò que presenciem, veiem, pensem, jutgem... sense la nostra existència. No com si ja haguéssim mort sinó com si mai haguéssim nascut.
Qualsevol diria que avui vivim sota la teoria de la suma...
Tenir en comptes de ser. Facilita la comparació i la competència, dos dels grans desastres de la nostra civilització.
