Francesc-Xavier Pujol de Salas és des de fa poc més de tres mesos el cònsol honorari de França a les comarques de Girona.
Té un nom molt català però un accent molt francès. Vostè què és, exactament?
He, he, sóc català per part de pare, que era un metge de Barcelona que va anar a treballar a França i allà es va casar amb una francesa, la meva mare. Em sento tant català com francès. Ara bé... vaig néixer a Venezuela, a on van anar els meus pares per motius professionals. Sóc un català de la diàspora (riu).
Es sap La Marsellesa?
És clar que sí!
Quan l’ha cantat per darrera vegada?
El mes passat, en una cerimònia al Pertús, organitzada per la memòria històrica francesa.
Parlant de memòria històrica, no és que a França tractessin gaire bé els refugiats espanyols de la Guerra Civil.
És cert, qui estava al poder a França era el Front Popular, que després va donar plens poders al mariscal Petain, qui ja tenia 87 anys i va col·laborar amb els nazis. S’ha d’entendre en context històric, no podem analitzar el que va passar aleshores, amb criteris d’avui. Els comunistes i socialistes francesos eren molt nacionalistes, i l’arribada de 2,5 milions de refugiats va provocar una reacció que cal considerar en el seu marc històric.
A què es dedica professionalment?
Tinc una agència per ajudar i donar suport als empresaris francesos que es volen instal·lar a la província de Girona i a la resta de Catalunya.
No em digui que encara hi ha empresaris que es volen instal·lar a Catalunya!
Crec que sí. Els francesos es senten molt atrets per Catalunya. I més encara per Girona, una zona molt maca. Ja li he dit que em sento molt català, així que m’agrada molt atreure francesos cap aquí.
Prefereix la cuina francesa o la catalana?
És una bona controvèrsia. Ara mateix els de Girona són els millors cuiners del món, però penso que tenen molta influència francesa (riu).
A «Cònsol honorari», de Graham Greene, segresten per error el cònsol honorari. Tem que li pugui passar?
Miri, quan fa poc el cors Yvan Colonna va perdre la vida a la presó, hi va haver protestes davant el consolat general francès de Barcelona. Però no al de Girona. He, he, això deu voler dir que a Girona ens tenen més com un punt de trobada que com una institució de l’estat.
De quins privilegis gaudeix un cònsol, encara que sigui honorari?
Estar pendent dels francesos que són en aquesta zona, és tot un privilegi. També, estar a prop de les famílies mixtes, que tenen un cònjuge francès.
Em refereixo a privilegis diplomàtics.
Si es refereix a temes protocol·laris, ja no és que era. Ahir mateix vaig estar en un acte a Barcelona, i l’alt càrrec francès que va venir, tractava de tu a tothom, cosa que en francès és molt estranya. És una nova època, les relacions són més properes.
És patriota?
El patriotisme és l’amor cap al que és nostre, i el nacionalisme és odi cap als altres. Em refereixo al nacionalisme dels estats. Patriotisme és sinònim de valors universals.
Houellebecq, francès, diu «la república i el patriotisme ens han portat només un seguit de guerres estúpides»
Si el patriotisme no té els drets humans com a pilars, és una ideologia dictatorial. El patriotisme no ha de servir per anar contra els veïns, sinó per a compartir amb ells.
Parlant de nacionalismes: a França els interessa res del procés?
La premsa francesa va informar força dels esdeveniments de l’1-O. És curiós que fins i tot polítics d’extrema dreta es van oposar a la presó pels líders del procés. Crec que a França no és tot blanc o negre com a Espanya, en aquest tema.
Allà també tenen regions que voldrien ser independents.
A França creiem en el dret a l’autodeterminació, però sempre dins del marc constitucional. De tota manera, el francesos que resideixen aquí, valoren el procés de manera diferent de com el valoren els francesos de, per exemple, la Bretanya o la Normandia.
