«Els Peixets del Golfet» són un grup de persones que neden contra el càncer de mama triple negatiu, una de les variants més letals. Fa uns dies van participar en l’Oncoswim, prova organitzada per Oncolliga Girona, que consisteix a nedar trenta quilòmetres en aigües obertes
Està segura de voler respondre? Recordi que per la boca mor el peix.
He, he, sí, perquè nosaltres som peixos que necessiten altaveus.
Què és el mar?
Per nosaltres, és vida. No només perquè som peixets, sinó perquè ajuda a un tractament efectiu contra el càncer de mama.
El mar, sovint notícia perquè lleva vides, també en salva?
I tant. Quan va morir la meva mare, de càncer de mama, ens ho va trasbalsar tot. El mar va aconseguir que donéssim la volta a la truita. Amb els meus germans vam dir: en lloc d’enfonsar-nos, nedarem.
La mort de la mare va ser l’inici de tot això?
Quan ja feia dos anys que havia mort, vaig veure a Calella que sortien de l’aigua uns autèntics armaris, que venien nedant des de l’Estartit, trenta quilòmetres. «Quina animalada!», vaig dir. Després em van explicar que ho feien per recaptar fons contra el càncer de mama triple negatiu, el que s’havia endut la meva mare.
I es van llançar a la piscina, o sigui al mar.
Quan vam començar a participar en aquestes proves, la resta d’equips eren superatletes. Jo, tot el que havia fet mai, era nedar fins a les boies i tornar. Però quan ens vam assabentar que la finalitat d’aquestes proves era recaptar contra el càncer, vam dir: això ho hem de fer. No érem esportistes, érem persones ordinàries que es van proposar una cosa extraordinària. Jo ni tan sols sabia que nedar en aigües obertes significa nedar al mar.
Com es recapten diners, tot nedant?
Som com una Teletienda [riu]. El primer any vam buidar les butxaques de familiars i amics, érem quatre peixets, tres d’ells, germans. Ara som divuit i a més hem perfeccionat la tècnica recaptatòria. Fem de tot: sopars populars, venda de roses per Sant Jordi, venem bosses, polseres... Menys l’ànima, ho venem tot. A més dels Peixets Nedadors, tenim els Peixets Voladors, que ajuden econòmicament.
Què pensa mentre neda?
En res, quan agafes el ritme, desapareix tot, des de les preocupacions a la llista de la compra. He arribat a tenir la sensació d’adormir-me mentre nedo. Una vegada em van dur a un curs de meditació, on et diuen que no pensis en res. Era impossible. En canvi, al mar s’aconsegueix. Haig de vigilar i tot, perquè a vegades nedo tancant els ulls. Ha de venir un dia.
No foti, que jo ni tan sols arribo a les boies que comentava abans.
És igual, veurà com fliparà.
Una vegada feta l’Oncoswim, a què es dediquen els peixets?
No parem, ara ja estem pensant a fer un calendari de Peixets de l’any 2023.
El càncer és més proper del que solem pensar?
És una passada, és increïble. Per exemple, el càncer de mama triple negatiu, que és un 10% dels càncers de mama que es detecten, ataca sempre dones joves, que no han arribat a menopausa. El càncer destrossa famílies, et capgira la vida d’un dia per l’altre.
Vostè ho sap bé.
Amb el càncer de la meva mare, vaig descobrir que havíem sigut feliços i no ho sabíem. El càncer és això, és descobrir que totes les preocupacions que tenies, en realitat no ho eren. No eren res. Què podem fer aleshores? Quedar-nos de braços plegats? Sí, també és lícit, però nosaltres hem decidit que no.
Han decidit nedar.
Nedar i demanar diners [riu].
Què falla, que calguin campanyes i donacions contra el càncer?
És normal que algú pensi que s’hi haurien de destinar més diners públics. I s’ha de reivindicar. I mentrestant, què? Que es vagi morint gent? L’estudi sobre el càncer que fa la UdG, treu els recursos del que recaptem, quasi 60.000 euros en quatre anys. Estan fent una feinada, aconsegueixen avenços impressionants gràcies als nostres diners. Com pot ser que investigadors professionals no rebin fons públics? És una vergonya. Però mentrestant, hem de fer alguna cosa.
