Perea i Alcalá tornen el dia que Machín asseu Felipe per Íñiguez
El Llagostera calca l'onze de les últimes tres jornades i, al bàndol visitant, Coris ocupa la plaça de Juncà
El Girona tenia l'obligació de reaccionar. Un mes sense guanyar i només 2 punts de 12 feien que Pablo Machín i els seus homes haguessin d'encetar l'any amb un bon resultat. Necessitat per les circumstàncies, el tècnic sorià va decidir retocar el seu onze. No pas de dalt a baix; ni tan sols hi va haver cap revolució. Alguna pinzellada, amb alguna sorpresa. Mateix esquema, però amb algun protagonista diferent el seu equip va saltar ahir al Palamós-Costa Brava. I Felipe Sanchón, quan gairebé ningú s'ho esperava, en va ser el damnificat.
El màxim golejador del Girona, sense el mateix to físic que a l'inici de temporada però indiscutible en els esquemes de Machín durant les 18 primeres jornades, va asseure's d'inici a la banqueta. El seu lloc el va ocupar Pablo Íñi?guez, sense massa minuts aquesta temporada. La parcel·la ofensiva va ser responsabilitat, per tant, de Mata i Sandaza. Al carril esquerre, amb Juncà encara sense estar al cent per cent, l'encarregat de suplir el de Riumors va ser Sebas Coris.
D'altra banda, no estava obligat el Llagostera a tocar res; al contrari. Si les coses li havien funcionat en les últimes jornades, el millor que podia fer l'equip blaugrana era defugir experiments. Així mateix ho van fer Lluís Carrillo i Oriol Alsina, que van apostar pel mateix onze per tercera jornada consecutiva (repetint l'equip del dia del Ponferradina i Albacete). Tito i Pitu van ocupar la zona mitja, Imaz va jugar per darrere el punta, León va ser el màxim exponent ofensiu i Querol i Ríos van ser els amos de les bandes. La principal novetat va ser el retorn de Pedro Alcalá: no va jugar d'inici, però va entrar al minut 43 a causa de la lesió a l'espatlla de Jorge García. L'altra cara nova va ser Alberto Perea, que va entrar de nou a una convocatòria i que també va tenir uns minuts: va entrar al 77 per Vallho.