Portu: Entre el sentiment i el rendiment

Es diu Portugués, va néixer a Beniel (Múrcia), ha passat pel planter del Múrcia i del València, amb qui va arribar a debutar amb el primer equip, i també ha jugat amb l’Albacete, la Reial Societat i el Getafe. Tanmateix, Portu és del Girona. És i serà del Girona perquè així li ho diu el cor. «Sóc del Girona i els meus fills també. El dia que em retiri, animaré el Girona», deia fa uns mesos en una entrevista a aquest diari un Portu que si ja tenia un lloc destacat a la història del club, des de dissabte es mereix una sala especial en un futur museu de l’entitat. Qüestió de sentiment i de rendiment. I de passió per una feina. «M’estàs enfonsant, però no passa res. Quan surti ja marcaré» va revelar Míchel que li havia dit mig de broma Portu quan havia sabut que no era titular. Dit i fet. Portu va revolucionar un partit contra el Barça que feia molta pujada amb dos gols i una assistència per confirmar la classificació històrica per a la Champions League.  

El Girona es menja el Barça i celebra la Champions (4-2)

Un guió somiat per a una fita inimaginable quan Portu va trepitjar per primera vegada Montilivi l’estiu del 2016. En aquella primera etapa al Girona, Portu es va convertir en un dels millors jugadors de l’equip de Pablo Machín. Clau en l’ascens a Primera amb 8 gols en 41 partits i visionari parlant de «Champions» al balcó de l’Ajuntament durant els actes de celebració, sempre tindrà l’honor d’haver marcat el gol que va permetre superar el Reial Madrid (2-1) el dia de Sant Narcís del 2017. Al primer any plàcid (11 gols en 37 partits)el va seguir una temporada que va acabar amb ruïna i descens a Segona. Tot i fer marcar 10 gols en 37 partits, un dels quals en la victòria al Bernabéu (1-2), Portu va quedar molt tocat per aquell descens. Així ho reconeixia dissabte al vespre. «Tenia una espineta clavada perquè em va tocar viure l’altra cara de la moneda. Em vaig sentir un dels màxims responsables del descens perquè jugava sempre i no vaig donar el millor de mi mateix. Jo estimava el club i vam baixar. Allò va suposar una espina que sempre més he dut clavada. Ara la puc estirar i treure-la un xic. És increïble veure que la gent gaudirà de la Champions, quelcom que abans, mai ningú s’hauria imaginat». 

Portu: «El Girona és l’equip de tothom; la gent vol que donem guerra als grans»

Les reflexions de Portu, emocionat, lligaven el passat més negre amb el present i futur ambiciós que viu el club. Entremig, Portu va deixar deu milions d’euros al calaix quan va ser traspassat a la Reial Societat l’estiu del 2019 després del descens. A Euskadi, Portu va viure grans tardes de glòria amb un títol de Copa i tres classificacions per l’Europa League abans de sortir cap a Getafe. Durant aquestes quatre temporades, del 2019 al 2023, Portu mai va deixar de seguir el Girona. «Vaig patir i plorar amb els play-offs perduts», confessava el murcià que l’estiu passat va veure com se li feia la llum quan Quique Cárcel el va trucar per repatriar-lo. No s’ho va pensar. El redebut va ser màgic i Portu va ser l’autor del gol de la victòria contra el Las Palmas (1-0). Al final del partit, no va poder contenir les llàgrimes després de fer-se un petó a l’escut. «És casa meva. És el meu club», repetia, emocionat. 

Contra el Barça, dissabte, Portu va ampliar la seva llegenda blanc-i-vermella. Per al record quedarà una actuació brillant sortint des de la banqueta que servir per donar la victòria als de Míchel. «És un jugador que tots els entrenadors voldrien al seu equip», deia el tècnic madrileny rendit a les qualitats futbolístiques i humanes del davanter murcià, que va acabar ovacionat en un capvespre que mai oblidarà.