«Abandonar ara el Girona seria de covard, no estic aquí per estar a la llotja celebrant els gols»

Francesc Rebled, en la seva roda de premsa de comiat, va dir que el Girona ofereix una imatge "patètica" i que és la "vergonya" de la Lliga. Hi està d'acord?

No, no , no. La situació que estem passant ara mateix, evidentment, no és bona. I som conscients que la imatge que donem no és bona. Si ara diu això ha de recordar que ell també ha format part d'aquesta imatge fins no fa gaire.

Dilluns hi havia assemblea extraordinària a la LFP. Qui hi va anar del Girona?

Vam delegar el vot en el Numància. Nosaltres teníem massa feina aquí.

Com a nou president s'ha presentat ja a Javier Tebas? Li consta el que va revelar Rebled, que hauria dit que mentre no canviï la situació de Delgado la Lliga no ajudarà el Girona?

Aquesta tarda (ahir per al lector) volia parlar amb ell. Com que sabia que dilluns estava enfeinat amb l'assemblea ho vaig deixar per avui (ahir). Dilluns només vaig parlar amb els representants del Numància, els vaig demanar que ens excusessin, i els vam delegar el nostre vot. Jo em presentaré a Tebas com a president en funcions del Girona. A partir d'aquí, no vull cap polèmica amb el que hagi pogut dir l'expresident Rebled. El que em preocupa és solucionar els problemes que tenim ara, no pensar en coses que van passar abans.

President en funcions?

Sí, de moment sí. Perquè sóc president a dia d'avui, però fins que es defineixi què acabarà passant al club.

Com li van comunicar divendres que era el nou president? S'ho va haver de rumiar gaire?

Nosaltres teníem una reunió del Consell i quan vaig arribar ens van comunicar que la propietat havia decidit prescindir dels serveis d'en Francesc. Quan vaig entrar al Girona ja sabia que la situació era complicada i ara encara ho és més. Sé que el club em necessita i vaig entendre que ara no el podia abandonar. Estic treballant al màxim per poder treure el Girona d'aquesta situació.

No va sentir la necessitat d'anar-se'n amb Rebled?

Vam entrar al Consell d'Administració a la vegada, però no junts. No em vaig plantejar cap altre escenari que no fos assumir el càrrec. Ser president del Girona ara no és gaire agradable. La situció és delicada i el dia 9 d'abril és aquí a la cantonada. Jo no estic aquí només per estar a la llotja celebrant els gols, sinó per ajudar a sortir el club d'aquest mal moment. Per la meva manera de ser, abandonar ara seria de covard.

Una mica ja m'ho ha respost abans... però presidir el Girona avui és un gust o un disgust?

No és cap disgust. És complicat. El repte és molt il·lusionant, però ara per ara, també és molt complicat. Espero que d'aquí a un mes tot pugui ser diferent.

És clar. De manera llaminera podria ser Patxi Otamendi, el president de l'històric ascens a Primera, però per contra també hi ha el risc de ser Patxi Otamendi, el president de la liquidació.

Sí, per les circumstàncies podríem dir que això és així. Però espero que la meva presidència no duri 10 dies, del 29 de març al 9 d'abril, el dia de la sortida del concurs. També li haig de dir que el concurs de creditors no l'he portat jo.

Vostè pensa com Joaquim Boadas i la propietat que la negociació del conveni s'ha dut malament i que s'ha de refer?

No tinc prou arguments per dir-ho. Tinc una bona relació amb Rebled i estic segur que tot el que va fer va ser amb bona voluntat. No tinc arguments per dir si ho va fer bé o malament. Al final tot plegat penso que va ser que la propietat li va perdre la confiança. Jo em vull mantenir totalment al marge del tema de la venda, malgrat que n'estic informat.

I com està ara la situació?

Dijous de la setmana passada l'acord estava tancat. A les dues del migdia expirava el termini per rebre els diners i, segons em diuen, no van arribar. L'endemà ens vam trobar amb una altra situació. Se'ns plantejava que el grup de Pini ens fes un préstec de 650.000 euros que s'hauria de tornar abans del 15 d'abril, amb la condició que els nous propietaris ja entraven en la gestió. En aquest préstec quedaven obertes les garanties, que podien ser accionarials. A nosaltres això ens va fer desconfiar. Tota l'operativa i les condicions eren unes altres.

La venda és l'única sortida que té el Girona per sortir-se'n?

La venda és una possibilitat més. Estem treballant des del club en diversos fronts, és la nostra obligació com a membres del Consell d'Administració. La venda no depèn del club, depèn de la propietat. És clar que demanar ara un nou ajornament de la junta de creditors no és la solució definitiva ni tampoc l'ideal. Però és una possibilitat més, perquè s'acosta el dia 9 i no han arribat els diners de la compra. No dic que no els haguessin enviat, dic que no van arribar. Hem de tenir en compte totes les opcions.

Hi ha pla B per si el jutge no concedeix la nova pròrroga?

Estem treballant diversos plans, no només el pla B.

Vostè, que ha sigut patrocinador i accionista, podria tenir un paper rellevant en algun?

Jo m'estic oferint per trobar solucions. Jo vaig entrar com a patrocinador el 2010, primer amb la part del darrere de la samarreta i més tard amb la frontal. I després vaig ser conseller i ara president. No he entrat aquí pels diners. Em vaig anar engrescant de mica en mica, em vaig anar fent meu el club, i estic implicadíssim buscant alternatives. A mi m'agradaria trobar ja una solució que fos definitiva, però si no pot ser, haurem d'anar a una de temporal que ens permeti arribar a l'altra.

Patrocinador, conseller, ara president... Quan es va fer soci, què el va motivar a acostar-se al Girona?

Vaig entrar de soci el 2010, quan em van venir a buscar per implicar-me com a patrocinador. Allò em va anar engrescant. Jo sóc nascut a Sant Sebastià, vaig viure a Veneçuela i després, als 14 anys, la meva família es va traslladar a Palamós. Tota la vida he fet esport, però mai a nivell professional. Poc a poc, després dels primers contactes amb el club, m'hi vaig anar enganxant, fins acabar arribar a la presidència. Aquesta setmana tinc poc temps per a la meva empresa amb la feina que hi ha aquí.

Dissabte el Girona té un partit importantíssim contra el Valladolid, clau en la lluita per l'ascens a Primera, i gairebé no se'n parla per culpa de la inestabilitat institucional. Aquesta és la millor manera per afrontar el duel?

A mi m'agradaria molt que tothom pogués estar centrat en la part esportiva i que només es parlés d'això. En la situació que estem ara, entenc que la gent estigui espantada. Esportivament aquest any estem ben tranquils i, en canvi, en l'àmbit institucional tenim una sèrie de problemes... Entenc que hi pugui haver preocupació o desencís però la plantilla hauria de mirar d'aïllar-se'n i l'afició confiar en nosaltres. Tenim 9 dies i hi ha diversos escenaris oberts. Ens en sortirem.

Està en condicions de garantir que la liquidació no passarà?

Abans d'arribar a aquesta situació de liquidació entenc que hi ha d'altres solucions, com per exemple la venda.

L'Otamendi president serà tant actiu al Twitter com l'Otamendi vicepresident o l'Otamendi patrocinador?

L'Otamendi president té molta més feina, però seguiré responent a la gent que se'm dirigeixi. Entenc que Twitter és una eina que m'acosta a la gent. Opinar? Dins les meves responsabilitats.

Fa uns mesos va fer un tuit que podia fer pensar en el seu adéu al Consell. Li ha passat mai pel cap deixar el club?

En aquesta etapa les he vist de tots colors. En aquell moment ja vaig aclarir que aquell tuit no anava per aquí.