una de bàsquet

Avui em permeto saltar-me el Girona FC, la UE Llagostera i el futbol per parlar de bàsquet. Ara fa un any, l'Spar Citylift Girona va disputar la fase final de Copa de la Reina a Torrejón de Ardoz. Una cita que el llavors president de la Federació Espanyola, José Luis Sáez va decidir saltar-se perquè va preferir ser a l'All Star de la NBA al costat dels Gasol. Aquest cap de setmana, l'actual president de la FEB, Juan Martín Cano sí que ha estat a Donosti per presidir la fase final de la Copa d'aquest curs, però això no treu la poca importància que des de l'ens federatiu es dóna a la que hauria de ser una de les cinc o sis competicions més importants del bàsquet estatal. Importància zero.

I això es demostra en veure que la FEB ha estat incapaç d'aconseguir que algun canal de televisió oferís els tres partits d'aquesta fase final de Copa. Poc menys que vergonyós. Davant de tanta indiferència, com pot demanar la FEB que els clubs convencin les empreses per donar suport al bàsquet femení si a l'hora de la veritat no se'ls ajuda a mostrar la seva imatge en els moments més àlgids? Com pot demanar la FEB que els clubs portin més aficionats als pavellons, si a l'hora de la veritat els priven de veure els seus equips quan aquests lluiten per un títol? I com pot demanar la FEB als directius dels clubs que mantinguin la flama de la il·lusió, si estan sols en aquesta lluita?

Simplement, la FEB no pot demanar res d'això. I el que és pitjor, ni li interessa demanar-ho. Per la FEB, la Lliga Femenina és un simple recurs de recaptació en inscripció, llicències, cànons, arbitratges... Per la resta, deixen ben clar que no els interessa. Davant d'això, més mèrit s'ha d'atribuir encara a Llorenç Biargé i la seva junta, i també a totes les juntes de tots els clubs d'una lliga, que comença molt tard i acaba massa d'hora, precisament perquè des de la centralitat de la Federació només té l'objectiu recaptatori.

Canviant de tema. Felicitats en MAJÚSCULES al Quart i al Salt per l'espectacle que varen oferir dissabte en el duel gironí de la Lliga EBA. Partit d'alta volada, d'excel·lent nivell, d'esportivitat exquisida i de gran emoció. D'aquells partits, que vistos imparcialment és igual qui el guanyi, perquè la gran victòria és del bàsquet. En aquest cas, un derbi convertit en festassa. FELICITATS! Nota final: Si algú de Madrid està interessat a llegir i entendre la columna d'avui, no tinc cap inconvenient en enviar-l'hi traduïda al castellà.