Montilivi perd la condició de fortí

Fins no fa gaire, Montilivi era un estadi inexpugnable. Ja hi havia cedit algun punt el Girona, però que un visitant s'hi adjudiqués la victòria era quelcom impossible. És més; els de Machín li havien agafat el gust a això de jugar a casa, fins al punt d'encadenar-hi 8 victòries consecutives. Aquesta ratxa, sumada als acceptables resultats que l'equip anava col·leccionant a fora, havien disparats els blanc-i-vermells quan encara quedaven unes quantes jornades perquè s'acabés la Lliga. Però de cop i volta, l'escenari ha donat un tomb. Un gir copernical. Tant, que Montilivi ha perdut la condició de fortí que s'havia guanyat a pols d'una tacada. La ratxa a casa ha passat de ser excel·lent a ser «preocupant», com es reconeix des del mateix vestidor. La confirmació va arribar dissabte passat, amb un dolorós 1-2 contra l'UCAM, que lluita per no baixar. En total, són 3 les derrotes consecutives que l'equip encadena a l'estadi, la qual cosa ha convertit aquesta en la pitjor ratxa de resultats dels gironins a Montilivi en la seva etapa moderna a la Segona Divisió A.

En aquestes nou temporades seguides a la categoria, mai el Girona havia perdut 3 partits seguits a casa. Ara s'ha convertit en una inoportuna rutina, després de caure sense aturador contra el Cadis (1-2), Rayo Vallecano (1-3) i UCAM (1-2). Tot i això, els blanc-i-vermells són els tercers millors locals, amb 37 punts, encara que ara comparteixen aquesta condició amb el Getafe. Un esglaó per sobre hi ha l'Oviedo, amb 40, i el líder Llevant, amb 45.

És la ratxa més dolenta a Montilivi des que Machín és a la banqueta, superant les dues derrotes que l'equip va encadenar el curs passat (15/16) contra Còrdova (1-2) i Elx (0-1). Dos partits perduts s'han enllaçat més vegades: la temporada 13/14, es va perdre davant el Còrdova (0-1) i el Múrcia (0-1). Dos anys abans (11/12), les ensopegades van arribar amb el Celta de Vigo (0-1) i l'Almeria (0-1). I ja al curs 08/09, el del retorn a Segona A, es va caure amb l'Alabès (0-1) i el Xerez (0-2).

Això pel que fa a les derrotes seguides, però també hi ha hagut llargs períodes en què l'equip ha estat incapaç de guanyar a casa. El pitjor d'aquests últims anys va arribar durant l'exercici 13/14. En aquella ocasió, el Girona es va passar 7 jornades de Lliga sense sumar ni una sola victòria a l'estadi. Es va perdre contra el Barça B (1-2), a banda d'empatar amb l'Hèrcules (2-2), Tenerife (2-2), Recreaivo (1-1), Ponferradina (1-1), Eibar (1-1) i Jaén (1-1). A tots aquests resultats se li pot afegir un altre 1-1, en aquest cas davant el Getafe i a la Copa del Rei. Gairebé tan dolenta com aquesta va ser la ratxa que es va viure als primers compassos de la temporada passada (15/16), amb 6 partits sense guanyar. En aquella ocasió es van sumar 2 derrotes (2-3 amb el Numància i 0-1 contra el Lugo) i 4 empats (0-0 amb l'Osca, 2-2 amb el Llagostera, 1-1 contra l'Almeria i 0-0 davant el Saragossa).

Des del vestidor, el capità Àlex Granell explica que aquesta mala inèrcia de resultats «són coses que passen. Ara ens està costant a casa i no hi trobo una resposta lògica. Ens preocupa perquè no acabem de fer el pas definitiu». Tot i això, prefereix beure el got mig ple: «La regularitat és la que marcarà un possible ascens i fer-ho bé al principi té el mateix mèrit que fer-ho al final. Seguim depenent de nosaltres i amb marge suficient».

Proves a Mojica i Coris

El resultat final no va ser l'única mala notícia per a Machín dissabte passat després del duel contra l'UCAM. El tècnic veia com dos dels seus carrilers, Sebas Coris i Johan Mojica, acabaven el partit amb molèsties i havien de ser substituïts. El colombià, a més, just després de sortir d'una lesió muscular. A tots dos futbolistes avui se'ls faran proves per conèixer quin és l'abast de les seves respectives lesions. No pinta gaire bé el panorama per a aquesta posició, tenint en compte que Aday i Maffeo ja no jugaran al camp del Lugo per sanció.