El Machín més orgullós: «Aquest equip és l'hòstia»

Allò de les «pistoles i les metralletes» ja és història a la sala de premsa de Montilivi. Moltes de les plantilles de Primera, per noms, segueixen encara a anys llums de la del Girona, però el pas de les jornades, el rendiment i els resultats han fet que Pablo Machín canviï la seva perspectiva. I el discurs. Només calia una victòria com la d´ahir perquè es deixés anar. El 2-0 amb l´Athletic és més que sumar tres punts. És der­rotar un històric, igualar la millor ratxa de l´equip a la màxima categoria, allunyar-se encara més del descens i confirmar la il·lusió de l´afició, que somia amb Europa. «El meu equip és l´hòstia», va repetir Machín. Content, satisfet i «orgullós» pel «just» triomf, però també pel «treball i l´esforç» dels seus futbolistes. Un escenari que ben pocs s´haurien imaginat. Ni ell. «Sincerament, no em pensava que ho podríem fer tan bé. I ja no és un dia, sinó un altre, i un altre... El vestidor em demostra que en vol més». Tan grossa l´està fent aquest Girona que s´està guanyant el respecte de tothom. «Estem aconseguint que la gent de fora ens conegui. Demostrem que som un equip honrat, autèntic i vistós».

Què significa el 2-0 d´ahir? Primer, acostar-se encara més al «principal objectiu», que no és cap altre que la salvació. «Tenim més de la meitat de la feina feta», deia Machín. I després, Europa. Aquí, més prudència. La primera pregunta que se li va fer, anava per aquí. Somreia el tècnic, abans de respondre. «Es normal que es parli de tot això. Vol dir que l´objectiu és a prop. Animo que la gent s´il·lusioni i per això treballem cada dia. Però és el moment de tocar de peus a terra. La gent es pensa que vindrà a Montilivi a veure una victòria més, com si fos una rutina. I no és fàcil. Si volem un objectiu més ambiciós, primer hem d´aconseguir la permanència. Quan la tinguem, ens marcarem reptes més ambiciosos».

Del partit, a banda de parlar d´una victòria «justa», el que més va cridar l´atenció de Machín és que Ziganda apostés per variar el seu esquema. «Estem molt orgullosos. Un equip amb el potencial i la categoria de l´Athletic ha canviat el seu dibuix per contrarestar-nos. Això ens demostra que mereixem estar a Primera. Hem partit de l´avantatge que el nostre rival ens té respecte», deia, abans de valorar que «hem sabut fer mal a l´Athletic. Amb el pas de les jornades hem madurat. Ara som incisius quan arribem a dalt i a la nostra àrea som més conduntents».

Va justificar també l´entrada de Juanpe, deixant Muniesa a la banqueta. «Estic molt content amb tots els centrals que tinc i, com cada dia, tenia dubtes. He preferit fer jugar Juanpe perquè pensava que el més normal és que l´Athletic ens jugués amb Raúl García i Aduriz a dalt. Són dos excel·lents futbolistes en el joc aeri i pensava que amb Juanpe tindríem més potencial per dalt. Muniesa ens dona altres coses, com agressivitat i sortida de la pilota, però Juanpe tampoc és coix». Un altre nom propi va ser el de Yeray Álvarez, que va tornar a jugar un partit oficial després de superar un càncer. «Es mereix un deu. Ha fet un esforç i també l´ha ajudat molt l´entorn. Però no tenia cap dubte que un chicarrón del norte com ell se´n sortiria».

Satisfet també perquè Bounou va tornar a aguantar, per segona jornada consecutiva, el zero a la seva porteria. «Significa que som un equip sòlid i que podem puntuar segur. Fins i tot jo em sorprenc que siguem capaços de competir d´aquesta manera i de fer-ho gairebé sempre, tret del camp de l´Eibar. Si seguim en aquesta línia estic convençut que creixerem encara més com a equip».