A l'espera de l'onzè home

Amb l'adeu de Machín es tanca el cercle. Aquell que quedava oficialment inaugurat ara fa una dècada, quan el Girona tocava el cel amb un històric ascens a la Segona Divisió A. Era l'entrada del club al món professional, el salt a una categoria que no tastava des de feia una eternitat. Des de llavors fins avui han passat deu anys i precisament deu han estat els entrenadors que s'han assegut a la banqueta per dirigir algun partit de Lliga del conjunt blanc-i-vermell. Machín ha estat el darrer i ara, la direcció esportiva pentina el mercat i s'afanya per intentar trobar-li substitut. Serà l'onzè home, l'encarregat de fer que l'entitat, vestidor i afició no trobin a faltar massa aviat el sorià, que enfila cap a Sevilla.

Han estat deu entrenadors, tots ells amb els seus llibres d'estil, les seves peculiaritats, èxits i fracassos. Amb poc o molt protagonisme, més victòries o més derrotes, i millor o pitjor sort. De tots ells, Pablo Machín ha estat el que més anys ha aguantat al càrrec. S'ha passat quatre anys i mig a Girona, suficient per dirigir poc menys de la meitat dels 426 partits que l'equip ha col·leccionat entre Segona A i Primera, comptant la Lliga regular (426) i també el play-off (10) per pujar de categoria. El de Gómara hi va aterrar a mitjan març del 2014 i ha estat ara, a les portes del 2018, quan ha decidit canviar d'aires i acceptar la proposta per dues temporades que li ha arribat des del Sánchez Pizjuán. En tot aquest temps, Machín ha dirigit 183 partits; el màxim de l'última dècada. El balanç és positiu. Amb ell, s'han aconseguit 83 victòries, cosa que significa un 45,4 per cent del total. Gairebé la meitat han acabat amb triomf. La resta queda repartit entre 47 empats i 53 derrotes.

Un esglaó per sota hi trobem a una altra institució del Girona. Es tracta de Raül Agné, ara fent tàndem amb Arnau Sala a la segona divisió xinesa. Deixant al marge l'exitosa temporada que va signar a Montilivi a la Segona Divisió B, al futbol professional va dirigir el conjunt blanc-i-vermell en dues etapes. No va acabar el curs 08/09, mentre que després va tornar-hi l'estiu del 2010 per ser destituït al mes de gener del 2012. Temps ha tingut Agné per viure 99 partits des de la banqueta, tots ells a la categoria d'argent del futbol espanyol. Aquest particular podi el completa Joan Francesc Ferrer, Rubi, qui fa una setmana celebrava l'ascens a la màxima categoria al capdavant de l'Osca. Com a primer entrenador del Girona només hi va estar una temporada, en un dels millors cursos que es recorden. En total, 46 partits, amb una promoció fallida inclosa.

El segueix Narcís Julià, amb 33 partits en l'exercici 09/10, aquell que va acabar amb el famós i dramàtic penal de Kiko Ratón contra el Múrcia que va significar una permanència miraculosa. Una mica més avall hi trobem a Ricardo Rodríguez, que només va aguantar 18 partits al càrrec. Menys hi ha estat Javi Salamero (14), un apagafocs que sempre que li ha tocat se n'ha sortit. Javi López (11) i Josu Uribe (10) no van acabar les seves respectives temporades. Tampoc Cristóbal Parralo, amb 9. L'últim és Miquel Olmo, que va dirigir els 3 últims partits del curs 08/09.