Digerit tot plegat, la conclusió seria la següent: la notícia en realitat és que, en principi, no hi ha notícia. Però tot i així, sense res en ferm, el cas és que les últimes 24 hores han despertat tota mena de reaccions a Montilivi. A dins i també a fora. Sorpresa i tranquil·litat al club. La mateixa sorpresa, però més indignació i temor, a l'entorn. I tot això, per què? Per una informació apareguda ahir en diversos diaris esportius ( As, Sport, Marca, i també a La Cope) en què s'assegurava que Cristhian Stuani era l'objectiu del Barça per reforçar la seva davantera al mercat d'hivern. El titular és llaminer i era qüestió de fer-lo sonar aviat. El tastet, dilluns a la nit. La notícia va córrer com la pólvora. L'endemà, quan també quedava reflectit en paper, ja estava en boca de tothom. L'ai al cor entre els aficionats del Girona estava justificat. Perdre el seu màxim golejador i tot un ídol a aquestes alçades de la pel·lícula, per més milions que entressin a la caixa, seria massa perillós. Una traïció per a molts, venint per part d'un altre club català com és el blaugrana. Així va quedar reflectit per un bon grapat d'usuaris a les xarxes socials. Però el problema és aquest. De rebombori n'hi va haver molt. Fins i tot un gra massa, perquè a Montilivi segueixin confiant a renovar el golejador, amb qui conversen de fa temps.
L'impacte de la informació va quedar una mica diluït amb el pas de les hores amb l'aparició de notícies que podrien tenir la mateixa credibilitat que les informacions que destapaven la capsa dels trons. Stuani semblava que ja no era la primera opció. Per tant, el millor que es pot fer en aquests casos és picar portes i esperar alguna resposta. No van trigar a arribar. Per part blaugrana, la realitat que es dibuixa és que el de Cristhian Stuani ha estat un dels molts noms que la secretaria tècnica que encapçala Eric Abidal ha tingut a l'agenda. Com el de Fernando Llorente, Álvaro Morata, Iago Aspas i d'altres. Un més. Seria potser agosarat no fer-ho, parlant del tercer màxim golejador de Primera i d'un futbolista que té un dels millors percentatges d'encert a porteria (35,29%). Però això, un nom més. Un simple interès, sense anar més enllà. Haver de pagar 15 milions d'euros i arriscar-se a buscar-se l'enemistat d'un club, en teoria, amic, no entra en els plans de Josep Maria Bartomeu i la seva junta. Stuani, per tant, no s'ajustaria a allò que realment s'està buscant. Sí, Ernesto Valverde coneix molt bé què és el que li pot oferir Stuani. I sí, és un davanter que coneix la Lliga, com vol el Barça. Però fins aquí.
Ara toca la versió del Girona. A Montilivi, sorpresa majúscula. I també certa indignació. El club assegura que ningú de l'entitat blaugrana s'ha posat en contacte amb ells per traslladar aquest suposat interès. Ni hi ha, encara menys, una oferta formal al damunt de la taula. Per tant, res de res. Tranquil·litat respecte al futur immediat del jugador, a qui s'està intentant renovar. Stuani acaba contracte el 30 de juny del 2020 i se li volen millorar les condicions per tenir-lo content com més anys millor. Com era d'esperar, a Eusebio se li va preguntar ahir respecte a això, en la roda de premsa prèvia al matx d'avui contra l'Atlètic de Copa. «He vist els diaris, però estic tranquil. Confiem a retenir els jugadors que tenim actualment fins al final de temporada. Sabem que són bons i que en qualsevol moment poden cridar l'atenció, però res ens preocupa. No podem desviar l'atenció del que veritablement importa: el futbol», va dir.
L'afició, en contra
La calma del Girona i del mateix Eusebio contrastaven amb l'exaltació que es va produir a l'entorn. Des d'ahir, les xarxes no van fer altra cosa que bullir. Aficionats gironins, sobretot, però també del Barça, coincidien en una cosa: que «prendre» l'uruguià al club de Montilivi seria una «mala jugada». Tots poden respirar tranquils, de moment. Stuani algun dia marxarà. Però no sembla que sigui ara per anar al Camp Nou.
