El Girona espera desencallar les sortides previstes aviat

No s’està complint gaire allò que diuen del fet de deixar sortir abans d’entrar. El Girona té un problema amb els futbolistes que haurien d’abandonar el club, però encara no ho han fet. No és res nou, perquè cada any s’encalla alguna cosa. I tampoc és estrany, perquè aquest estiu els maldecaps que tenen la majoria d’entitats per quadrar les masses salarials dels seus vestidors, fan que qualsevol operació sigui analitzada amb lupa. També cal comptar que hi ha jugadors del Girona amb salari i anys de contracte força generosos, perquè quan es van signar, tot era felicitat. I ara els jugadors no volen perdre el que tenen pactat, i els seus pretendents no arriben a certes xifres. Doncs sumem trucades, reunions, viatges amunt i avall, i llistes de clubs, agents i jugadors, i per això certes situacions s’allarguen massa. Fins ara, el Girona 21/22 ha fitxat un entrenador (Míchel, que agafa el relleu de Francisco); ha renovat Juan Carlos i Stuani (abaixant-se el sou, poca broma); ha fitxat a cost zero Aleix Garcia i David Juncà, i tindrà Bustos i Sarmiento com a cedits.

Anem als adéus. A banda del mencionat Francisco, la rescissió de Iago López, la cessió de Gallar al Cartagena (ningú no n’ha informat, però falta descobrir quin percentatge del salari del jugador paga el club gironí), i el pessic tret per Ramalho en forma de 700.000 euros, amb l’opció de compra d’Osasuna executada. En aquest apartat també pot haver-hi algun regal addicional gràcies al possible fitxatge de Pedro Porro per l’Sporting de Portugal, ja que el club ingressarà una quantitat que podria ser força respectable (es parla d’uns dos milions d’euros). Entre això i les ampliacions de capital (una de 4 i l’altre fins a un màxim de 16), va fent, però no és suficient.

Mojica, Samu i Sylla

El principal candidat a marxar, i a fer-ho ben aviat, és Johan Mojica, que l’any passat ja va jugar a l’Atalanta, primer, i a l’Elx, a la segona volta. El cas de Mojica és claríssim. De fet, acaba contracte l’estiu que ve. Així que el traspàs és ara. I el mateix director esportiu de l’Elx, Nico Rodríguez, va confirmar que intentarien quedar-se’l: «És una opció perquè ja el coneixem i sabem qui és».

Elx i Girona tenien una opció de compra pactada d’uns 2,5 milions que va expirar el juny, i ara han de pactar noves condicions. Però Mojica no és l’únic que pot sortir. Hi ha dos casos més al vestidor que s’han de tractar amb cura. Per un costat, Samu Saiz; per l’altre, Mamadou Sylla. Saiz té un salari alt, contracte fins al 2023 i el seu nom ha planejat en moltes de les converses que hi ha hagut darrerament als despatxos de Montilivi. Si marxen Mojica i Samu Saiz, l’economia respirarà. No ho farà tant si qui se’n va és Mamadou Sylla, que li queda un any de contracte, però el seu sou no forma part dels importants. De moment, de converses per renovar, res. El que sí que se sap és que només queda un mes de mercat.