Míchel, contra els seus orígens

El Girona rebrà demà el Rayo a Montilivi en partit de vuitens de la Copa del Rei. Tot i que hauria estat més especial fer-ho a Vallecas, per a una llegenda del club madrileny com és Míchel, sempre té aquell punt d’emotiu jugar contra el seu exequip. «Nos sacó de Segunda, del Rayo hasta la tumba, Míchel contigo siempre» és un dels càntics que els Bukaneros, l’afició més fidel del conjunt madrileny li dedicava a l’actual entrenador del Girona i li feien posar la pell de gallina. Poques vegades s’identifica tant un jugador amb un club com en el seu cas. Nascut a Vallecas i criat al barri, Míchel sempre s’ha identificat amb els valors que han representat l’entitat durant la història i els ha passejat pels camps d’arreu amb orgull. Un lligam cultural i territorial que va molt més enllà de l’esportiu i que va arribar al clímax en l’homenatge que l’afició li va fer el 2012 quan es va retirar.

«El Rayo ha tingut molts grans jugadors, però Míchel és un dels més importants de la història per tot el que va fer de jugador i perquè va arribar al cor dels vallecans com a persona». Són paraules de Fernando Zambrano, l’entrenador que va fer debutar Míchel a Primera, en un duel contra el Barça a Vallecas (2-4). Capità durant molts anys, el Míchel jugador va aconseguir tres ascensos a Primera (1994-95, 1998-99 i 2010-11), un a Segona (2007-08) i un altre a Primera com a entrenador (2017-18) amb el Rayo. Uns mèrits espectaculars per un futbolista que, a més a més, també té l’honor de ser el primer golejador del club a l’Europa League en l’única participació fins ara en competició continental. «Reuneix tots els valors que ha de tenir un esportista i que a Vallecas enamoren. Humilitat, treball, senzillesa, professionalitat... Ara els transmet d’entrenador i això fa que deixi petja arreu on va», assegura Zambrano.

Amb 13 anys, el Rayo va captar Míchel per al seu planter. Fins aleshores jugava en un equip de futbol sala i s’ho passava bé amb els seus amics. Des de llavors, va anar cremant etapes al futbol base del club fins a treure el nas al primer equip el curs 1992-93 amb José Antonio Camacho. No hi va debutar però fins el curs següent, amb Felines a la Copa contra el Corralejo. L’estrena a Primera en partit seria amb Fernando Zambrano a la banqueta contra el Barça la temporada 1993-94 en una derrota 2-4. «Me’n recordo com si fos ahir. Era el minut setanta i escaig», diu el tècnic, ara comentarista de Radio Marca i que ja l’havia dirigit al filial a Tercera. Míchel va disputar 425 partits i va fer 67 gols en les 17 temporades en què va estar al primer equip del Rayo com a jugador. Una de les millors èpoques de Míchel va ser amb Juande Ramos a la banqueta, quan fins i tot van arribar a disputar l’Europa League. «Van ser uns grans anys i Míchel en va ser protagonista destacat. Tenia un comportament excepcional. Era un gran jugador fet a la casa i això feia que fos molt estimat» destaca Ramos. L’extècnic del Reial Madrid considera que Míchel «ho està fent fantàsticament bé» a la banqueta del Girona.

Un cop retirat el 2012, la seva vida no es va deslligar de Vallecas i es va integrar a l’àrea esportiva del club com a cap de metodologia primer i tècnic del juvenil després abans d’agafar les regnes del primer equip per evitar el descens a Segona B el 2017. A partir d’aquí, Míchel va iniciar una nova etapa professional a les banquetes que el va dur a ascendir amb el Rayo a Primera (2017-18) i també amb l’Osca (2019-20). La Copa és divertida i té al·licients, però segurament, és el de menys aquesta temporada en què el tècnic somia signar el seu tercer ascens a la màxima categoria, ara amb el Girona.