Era un dia assenyalat en vermell al calendari. D’aquelles jornades que els aficionats es reserven per muntar-s’ho i poder acompanyar el seu equip en un dels millors camps d’Europa. Malgrat la dificultat de l’empresa, més il·lusió i esperança que no pas pessimisme es desprenia entre els aficionats del Girona desplaçats a Madrid per veure en directe el partit. «És un dia per gaudir», havia dit Míchel divendres. I a fe que amb aquesta actitud van arribar al Santiago Bernabéu els més de tres centenars de gironins. Se les prometien molt felices abans del partit. Alguns veien un 0-1, d’altres un 1-2 i alguns fins i tot l’1-3. Entre l’optimisme i la fe, també n’hi havia que tocaven més de peus a terra i ho veien magre. A aquests darrers, el Girona els va deixar amb un pam de nas. I ells ben contents, i tant que sí. Els aplaudiments mutus entre els jugadors i tècnics i l’afició al final del partit, sobre la mateixa gespa del Bernabéu i amb l’1-1 al marcador de fons, és una imatge que entra directament al a la història del club. Una més.
Va ser un dia llarg. Els més previsors ja hi eren des de dissabte per viure un cap de setmana llarg aprofitant que avui feien pont i demà també és festa. D’altres van estimar-se més anar a dormir aviat i agafar el tren ben d’hora ben d’hora. El recorregut cap a l’estació implicava anar, això sí, en direcció contrària a la gran majoria de gent que hi havia aquella hora pel carrer. Joves, i no tant, que tornaven de barraques amb cara d’haver-s’ho passat molt bé i, és clar, també de son. Entremig traspuaven samarretes blanc-i-vermelles i se sentien càntics a favor del Girona dels seguidors més animats que començaven de bon de matí a escalfar la nou. Sense la presència del Jovent Gironí que va renunciar a desplaçar-se arran de la polèmica per la disputa amb les entrades amb el club, els aficionats van intentar ambientar els minuts previs al partit amb càntics i, sobretot, color. Les samarretes blanc-i-vermelles es feien notar entre el blanc majoritari i tenien un denominador comú: el somriure. La sensació de ser en un camp majestuós com el Bernabéu i veure el seu Girona enfrontar-se al vigent campió d’Europa.
El sentiment era general abans del partit era d’il·lusió. El somni de repetir la gran gesta del 2019 amb la victòria per 1-2 que va fer saltar la banca no els el treia ningú. Era això sí, un somni. Una utopia gairebé. Alguns s’atrevien a fer pronòstics i apostaven pel 0-1 o l’1-2. D’altres, els més veterans, veien realment complicat venir a Chamartín a buscar-hi salut. «Agafem-nos-ho bé. Són molt més bons que nosaltres. Que sigui el que Déu vulgui». I Stuani va voler que fos un 1-1.
L’alcaldessa Marta Madrenas no es va voler perdre el partit i es va saltar un dia de Fires per veure en directe l’equip des de la llotja en un dia tan especial a Madrid. També hi van ser el president del Consell d’Administració del Girona, Pere Guardiola i el segon màxim accionista del club, Marcelo Claure que van ser testimonis de primera mà d’una altra fita històrica del club.
