El Girona suma un punt tan bo com car contra la Reial (0-0)

El Girona ha aconseguit sumar un bon punt contra la Reial Societat en un partit elèctric aquesta nit a Montilivi. Un empat suat, treballat i merescut per part d'un Girona que hauria pogut perdre a la segona part, però també guanyar amb un xic més d'encert a la primera i en una darrera ocasió de Valery. El punt és bo i tant. El que no ho és tant és la factura del partit, que deixa el Girona sense Yangel Herrera, Blind i Míchel per al partit de dissabte que ve al Bernabéu contra el Madrid en un recital de targetes de Gil Manzano.

En joc hi havia la possibilitat de plantar-se al Bernabéu dissabte que ve amb el lideratge en joc passés el que passés avui en el derbi madrileny. Per això, només s'hi valia a guanyar i el Girona va sortir decidit a fer-ho. Èric Garcia va tornar a la titularitat després de la lesió en comptes d'Arnau i, amb la baixa sensible de Dovbyk, Míchel es va decantar per Portu i no pas per Stuani en punta d'atac. Tocaria atacar una mica diferent, sense referent, i mirant de trobar els espais entrant pel mig i per les bandes i Portu movent-se entre línies. Així ho faria el Girona i prou bé els primers minuts. Fins i tot s'hauria pogut avançar si el VAR no hagués invalidat, per un fora de joc controvertit un gol de Yangel Herrera. El videoarbitratge va fer rectificar Gil Manzano per un primer fora de joc de Savinho molt abans de l'acció del gol. El Girona havia entrat bé, superant la terrible pressió que feia la Reial a la sortida de la pilota. A més a més, Remiro havia hagut d'intervenir en un llançament de falta perillós de Tsygankov i una acció de pissarra d'Aleix Garcia. Un fora de joc també evitaria que la Reial s'avancés després que Oyarzabal aprofités un refús de Gazzaniga.

El partit era elèctric. Un intercanvi de cops en què el Girona duia lleugerament la iniciativa davant una Reial que, això sí, quan agafava l'esquena de la defensa local feia tremolar tothom. Tot i això, d'arribades perilloses dels bascos a la primera part no n'hi va haver. S'arribava a la mitja part amb la recança de què hauria passat si el gol d'Herrera hagués pujat al marcador.

La represa va començar amb un petit ensurt quan Becker va superar amb molta felicitat per velocitat Blind i va perdonar sol davant Gazzaniga. El davanter txuri-urdin es va lesionar en l'acció i Imanol Alguacil va fer entrar Barrenetxea i també Mikel Merino. Els canvis van ofegar la sortida de la pilota per perdre pistonada en atac i a qui tocava defensar-se. Tocava serrar les dents.

Míchel va mirar de canviar el signe de la segona part amb Stuani i Pablo Torre. Tampoc semblava la solució. Gazzaniga hauria d'aparèixer per estirar-se i desviar una rematada a boca de canó de Brais Méndez després d'un mal refús d'Aleix Garcia.

Valery i Solís van ser els darrers cartutxos de Míchel i dels peus del colombià en va néixer la primera aproximació clara del Girona a la segona part. Remiro, altre cop va aparèixer per evitar el gol de Yangel Herrera. El rellotge corria i el Girona semblava despertar-se. Hi havia temps per mirar de sumar més que el punt de l'empat. El partit, tanmateix, s'embrutiria. Primer amb la targeta groga, justa, a Yangel Herrera i, sobretot, amb l'expulsió de Míchel al darrer minut de partit. El tècnic va protestar una falta a Savinho i va veure la targeta vermella directa. El partit arribava a les acaballes i el Girona ja no treia la bandera blanca. Al contrari insistia amb fe i confiança. La fam tan característica que aquest Girona i que a punt va fer que trobés el premi en l'afegit. Va ser en una gran jugada individual de Couto per la dreta que Valery va rematar desviat. Les gairebé catorze mil ànimes de Montilivi s'havien de conformar amb un empat. El punt era bo. És clar que sí. Amb el partit acabat, Gil Manzano, encara va tenir temps d'amonestar Blind i deixar-lo sense jugar al Bernabéu.

Recupera el minut a minut: