El Girona es desperta per cruspir-se el Rayo (3-0)

Si hi havia qualsevol dubte de si el Girona es desinflava, l'equip l'ha esvaït aquesta nit d'una revolada. Ha tornat la pluja, han tornat els gols, la felicitat i també els deu punts d'avantatge respecte al cinquè classificat. Després d'un sotrac de tres jornades, els de Míchel han recuperat la millor versió, i en una segona part fantàstica han esclafat el Rayo a l'estadi. Tsygankov ha obert la llauna d'un partit que s'hauria d'haver tancat mol abans que aparegués Savinho per liquidar-lo amb dos gols de traca i mocador en l'afegit.

Míchel va fer entrar directament a l'onze David López dos mesos després de lesionar-se al camp del Betis. El de Sant Cugat va fer parella a l'eix amb Èric Garcia, deixant Juanpe a la banqueta. Les altres novetats van ser el retorn de Couto per Arnau al lateral i l'entrada de Portu per Iván Martín. En joc, més que tres punts contra el Rayo Vallecano en un partit que podia tornar a eixamplar el coixí d'avantatge respecte a l'Athletic fins als deu punts en el camí de l'objectiu de la Champions League, marcat per Míchel. I alhora, esvair els possibles dubtes generats per la sèrie d'un punt de nou. La forta pluja no ajudaria a viure un gran ambient a les graderies d'entrada. Tampoc l'entramat defensiu que va presentar el Rayo va permetre veure el millor Girona. De fet, als de Míchel els va costar Déu i ajuda crear perill. Imprecisos i un xic sorpresos pel posicionament del Rayo, el Girona no va trobar el camí de la porteria de Dimitriesvki durant tota la primera part. De fet, un xut de Yangel Herrera que va desviar Aridane amb la cuixa va ser l'ocasió més clara dels gironins dels primers quaranta-cinc minuts.

L'única escletxa que trobava el Girona per fer mal era trencar la primera línia de pressió amb David López i, sobretot Èric Garcia. Faltava un punt de precisió, això sí. Mentrestant, el Rayo sortia, quan podia, al contracop amb Álvaro García, un dimoni rapidíssim a la banda esquerra, controlat bé pels centrals blanc-i-vermells. La pilota era del Girona, però el control del joc no tant i això feia la sensació de partit massa obert.

El pas de l'equip pels vestidors aniria d'allò més bé als gironins que sortirien com coets. Tant és així que de seguida es veuria el Girona de sempre. Aquell equip enlluernador, que es cruspeix els rivals va comparèixer per anar per feina. Dovbyk remataria malament i Dimitriesvki evitaria que Tsygankov, després d'una gran jugada entre Couto i Portu, fes el primer. L'ucraïnès no perdonaria un minut després i enviaria al fons de la xarxa una assistència de Miguel Gutiérrez. Ara sí, s'obria la llauna i el partit feia baixada. Els de Míchel continuarien amb l'accelerador premut i Dovbyk perdonaria el segon enviant als núvols un regal de Tsygankov.

L'1-0 era el pitjor del partit, perquè el domini i, sobretot, les ocasions del Girona eren tantes, que el triomf es quedava massa curt. I perillós. Portu ho provaria d'esperó en una acció d'estratègia. El segon gol no arribava. El que sí que arribaria serial l'expulsió exprés de Pep Chavarría. El lateral figuerenc veuria dues targetes grogues en poc més de deu minuts després d'entrar al camp i facilitaria les coses.

Eren els millors minuts del Girona, segurament dels darrers tres partits i la victòria no es podia escapar. I això que amb un home menys, el Rayo va inquietar una mica massa. Fins que Savinho va decidir que ja n'hi havia prou. L'extrem brasiler va sentenciar amb dues accions individuals per la banda dreta que van fer pujar el 3-0 i van escalfar del tot els gairebé nou mil valents que van desafiar la pluja.

Recupera el minut a minut: