En la mort de Tià Salellas

Aquest matí m'he assabentat de la mort d'en Sebastià Salellas. Parlar d'un amic sempre costa en aquests moments de dolor, però no puc sinó tenir un record per a aquest empordanès de naixement, i gironí d'adopció. Tant una cosa com l'altre ho era de soca-rel.

EN TIÀ, COM SE'L CONEIXIA, en tots els ambients, sempre va ser una persona noble i sincera. Com dirien popularment, sense "pèls a la llengua". Puc dir que a l'època en quà vaig ser degà del Col·legi d'Advocats, va ser una persona amb la qual sempre vaig poder comptar per la seva sinceritat i noblesa, noblesa tant amb la Institució com amb mi mateix. Era el seu ?tarannà i la seva manera de ser.

Sé que tenia molta feina per fer, però estic segur que, professionalment, el seu fill Benet ha recollit l'herència del seu pare, i sabrà continuar i millorar l'escola d'en Tià. Personalment, el trobarem a faltar per xerrar i comentar afers de la justícia, l'advocacia, la política, etc... També el mateix Col·legi d'Advocats, on sempre es presentava a les eleccions, per crear, com deia ell, "ambient col·legial", sempre crític i positiu.

Aquest any, en què celebrem el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, també el trobarem a faltar, ja que ell n'era un gran lluitador i defensor; en qualsevol acte que s'organitzi, ja sigui pel mateix Col·legi o per altres institucions, tindrem el buit de la seva persona, però no del seu esperit.

Descansa en pau, Tià.

*Exdegà Il·lustre Col·legi d'Advocats de Girona