Pedres que ens parlen: del guix de Beuda al travertí de Porqueres

A mitjans del segle XIV, al monestir de Poblet es va construir el Panteó Reial on es troben tombes de reis de la Corona catalanoaragonesa com Jaume I, Pere III el Cerimoniós o Ferran d’Antequera. Els sepulcres es van fer d’alabastre que va arribar fins a Poblet des de les pedreres de guix de Beuda. El guix amb «textura alabastrina» de Beuda, que realment era molt apreciat fa sis segles −l’alabastre és una varietat de guix de cristal·lització molt final−, es continua extraient avui dia en una explotació minera denominada «Unitat d’Explotació Collado Blanco» de l’empresa Algíss. Aquesta història del guix de Beuda, que científicament és una «roca sedimentària evaporítica, formada per sulfat de calci hidratat (CaSO4.2H2O)», és l’exemple del que es pot trobar al nou Jardí de Roques que s’acaba d’inaugurar al Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Concebut com un museu a l’aire lliure «on les roques són observades com a monuments i, alhora, com a mostres del patrimoni geològic de les comarques gironines», aquest jardí està situat al costat de la biblioteca per la banda de la Facultat de Ciències, i és un Centre de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) liderat pels professors David Brusi i Carles Roqué.

Des de la UdG veuen el Jardí de Roques com «un recurs divulgatiu permanent de les Ciències de la Terra adreçat a la ciutadania en general i, especialment, té interès didàctic per a estudiants que cursin matèries de Geologia a les facultats o a nivells preuniversitaris». Format per dotze roques, la primera el guix de Beuda i la darrera la Monzodiorita d’una pedrera de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, amb exemples de basalt, quarsita, granit, calcària o pegmatita, entre d’altres entremig, cadascuna de la dotzena de «pedres» del Jardí de Roques està identificada amb un cartell amb el nom, el grup rocallós, la procedència i l’edat geològica. I, com a tret distintiu d’altres jardins d’aquest perfil, un codi QR que redirigeix a una pàgina web on es troben molts detalls, i històries, d’aquestes roques. Per conèixer la relació entre el guix de Beuda i Poblet o, per exemple, que la permanentment fotografiada glorieta del camí de ronda de s’Agaró es va fer amb travertí procedent de Porqueres (de Pedra de Banyoles).