El 1941, l’empresari olotí Narcís Agustí va comprar en una subhasta les restes de l’antic baluard de Santa Creu amb la intenció de fer-hi un teatre/cinema i un bloc d’habitatges. Sobre les pedres del que havia estat un part de la muralla de la ciutat es va aixecar el cinema, inaugurat a finals del 1945, mentre que l’edifici d’habitatges no es va acabar mai de completar. A la dècada dels anys 60, els Agustí, pare i fill, van decidir acabar l’obra reconvertint en un hotel el que, en la idea original, s’havia concebut com un bloc d’habitatges. L’imponent edifici amb un arc sobre unes columnes d’inspiració dòrica es va acabar convertint en la reconeixible imatge d’un hotel que, en plena Gran Via, es va convertir en un referent per a la ciutat. Avui fa 60 anys, el 23 de juny de 1962 l’Hotel Ultònia va obrir portes amb quaranta-cinc habitacions i unes comoditats que el van convertir en un referent en una Girona en plena efervescència de l’època del desarrollismo econòmic. “Gran confort, bar americano, habitaciones con baño, telefóno y calefacción”, es promocionava sobre les característiques en un gran anunci publicitari publicat a Los Sitios publicat, cada dia, durant la setmana següent de l’obertura de l’establiment.
Avui fa 60 anys, el 23 de juny de 1962 l’Hotel Ultònia va obrir portes amb quaranta-cinc habitacions i unes comoditats que el van convertir en un referent en una Girona en plena efervescència de l’època del desarrollismo econòmic
Convertit, amb el pas dels anys, en un clàssic de la ciutat de Girona, la història de l’Hotel Ultònia té un punt d’inflexió coincidint amb el tombant de segle. El tancament del cinema va suposar la gran oportunitat per ampliar l’hotel. Oportunitat i repte perquè el descobriment de les restes arqueològiques de l’antic baluard de Santa Creu van endarrerir molt unes obres que, finalment, van ser aprovades l’any 2006. L’ampliació, projectada per despatx d’arquitectura RCR d’Aranda, Pigem i Vilalta, va donar lloc al nou l’Hotel Gran Ultònia de quatre estrelles, incorporant també la terrassa de la cinquena planta. Una terrassa que, després de la reobertura posterior a l’atura de la pandèmia, funciona especialitzada en “cocteleria d’autor i tocs gastronòmics” aprofitant les seves privilegiades vistes a la Devesa i a la ciutat.
