La secció tercera de l'Audiència de Girona ha jutjat vuit persones implicades en un delicte d'estafa a la Seguretat Social i al Servei Públic de Servei Estatal (SEPE) per valor de més de 300.000 euros. El principal acusat, que s'enfronta a 7 anys de presó, hauria muntat amb dues persones més una empresa el maig de 2008, pretesament dedicada a la construcció, que durant un any va donar d'alta més de 90 persones perquè poguessin cotitzar a la Seguretat Social i complir els dies els mancaven per obtenir una prestació d'atur. Els altres dos socis, familiars de l'acusat, no han estat localitzats. Segons les acusacions, entre les quals hi ha la SS i el SEPE, durant el temps que va durar la seva activitat, no va pagar cap quota a la SS i va quedar a deure 311.919 euros que no han estat pagats.
Set persones a qui l'empresa fictícia va donar d'alta s'han assegut al banc dels acusats, on han reconegut els fets. Amb tot, han dit que l'acusat no fou la persona que els va donar d'alta i els va proporcionar un contracte fals. En canvi, l'acusat ha dit que, tot i constar com a administrador al registre mercantil amb el 33% de la participació, no sabia "res" de l'empresa. "Només vaig entrar-hi perquè el meu germà necessitava dues persones més", ha explicat. Durant l'interrogatori del fiscal no ha pogut donar resposta ni a quina activitat feia l'empresa, ni si havia rebut requeriments de la SS per pagar les quotes, ja que, segons ha dit, tot ho portava el seu germà. El processat ha negat haver rebut cap retribució durant el temps que l'empresa va operar (entre el 27 de maig de 2008 i el 31 de desembre del mateix any).
Un informe de la Inspecció Territorial de Treball de Girona va iniciar la investigació en detectar una entrada "massiva" de treballadors en una empresa de construcció, un fet poc habitual i que va aixecar la llebre. A més, van detectar que solien tenir contractes molt curts.
El fiscal ha tingut en compte la confessió de la resta d'acusats, la majoria dels quals ha tornat les quantitats que van percebre irregularment del SEPE. A més, donat que els fets van tenir lloc fa molts anys (el judici ja es va suspendre el 2019 perquè no s'havia citat el SEPE), ha demanat que s'apliqui a tots els acusats una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. Per això, s’enfronten a penes de 10 mesos de presó per un d’estafa en concurs medial amb un delicte de falsedat documental, mentre que al principal acusat fi demanen 2 anys i 9 mesos de presó per un delicte contra la seguretat social i un delicte continuat d’estafa en relació amb el delicte de falsedat documental. Per aquests fets també li reclamen una multa de 5.400 euros, i en concepte de responsabilitat civil volen que pagui la quantitat estafada a la SS.
De fet, l'objectiu inicial de les parts era arribar a un acord, però l'acusat principal no ha volgut pactar. Un dels requisits per fer-ho és reconèixer els fets, però ell defensa la seva innocència, i ha que demanat que se l'absolgui.
