Dues manifestacions feministes omplen el centre de Girona

Els carrers de Girona s'han omplert aquesta tarda amb dues onades feministes, ja que enguany s'han convocat dues manifestacions simultànies diferents per commemorar el 8-M. La primera, oficial i comunicada, ha estat impulsada per la Plataforma Feminista Gironina, i ha comptat amb la col·laboració d'alguns partits i sindicats. Entre els seus participants s'han deixat veure el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon, el conseller d'Empresa, Roger Torrent, i la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, entre altres polítics. Ha sortit de la plaça Independència i ha recorregut els carrers del Barri Vell. Segons dades de l'Ajuntament de Girona, ha comptat amb uns 300 representants. I la segona, molt més nombrosa, ha estat la impulsada per l'ateneu popular Salvadora Catà, que ha sortit de la plaça 1 d'octubre i ha passat per Jaume I, plaça Independència, Santa Clara, plaça Catalunya, Pompeu Fabra i ha tornat al punt de sortida. Segons el consistori, aquesta ha reunit més d'un miler de persones.

Entre algunes assistents hi havia certa decepció per aquesta divisió del moviment, al considerar que li resta força. Aquest era el cas, per exemple, de la Mariona Estivill, de 67 anys. Juntament amb un grup d'amigues, ha anat primer a la manifestació "unitària", però després s'ha dirigit a la plaça U d'octubre. "Avui fa una mica de pena que hi hagi dues convocatòries, però tot i això veig la lluita feminista molt empoderada", explica. En el seu cas, assenyala que es va sumar al feminisme ja de gran -potser fa 30 anys-. Les raons? Moltes. "Sobretot va ser quan vaig començar a treballar i vaig començar a veure les diferències de sous, però també en veure els maltractaments, les coses molt subtils que patien les meves amigues, la dominació masculina, i també certes actituds dins la família", recorda. Per tot plegat, creu que "val la pena" sortir al carrer i fer-se escoltar.

Malgrat que les dues manifestacions han fet recorreguts diferents, les consignes que es van sentir van ser similars en ambdós casos. "Visca, visca, visca, la lluita feminista", "els carrers seran feministes" o "no és no, i si no és violació". Entre els cartells, es podien llegir frases com "Educar en el feminisme és educar en la igualtat" o "No són mortes, són assassinades". La majoria de les participants eren dones de totes les edats, però també hi havia homes, majoritàriament acompanyats de fills i filles.

La Sílvia Molinas, de 22 anys, ho té clar. "Estic aquí per lluitar pels nostres drets, perquè ens falten molts. Vull lluitar per les que ja no hi són, perquè se'n puguin sentir orgulloses, i també per totes les que vindran". En aquest sentit, desitja que les nenes més petites, quan creixin, "no tinguin por a sortir ni a tornar a casa de nit". Tot i això, és conscient que "queda molt camí per recórrer". "Estem al principi d'un camí que comença però que serà llarg, tot i que esperem acabar algun dia", indica. Una altra qüestió que la preocupa són els drets laborals: "A moltes feines, quan et quedes embarassada pots tenir molts problemes, o directament et foten fora amb una patada", lamenta. També troba injust que en una entrevista de feina et puguin preguntar si tens intenció de ser mare.

"Sóc feminista des de que vaig néixer"

Als seus 32 anys, la Maria Monje Romaní té clar que és feminista "des de que vaig néixer", ja que els valors feministes li han arribat per herència familiar. Per això, creu que cal reivindicar-los el 8 de març "i cada dia". Considera que el moviment feminista es troba en una època de "creixement" i que ja s'han aconseguit alguns canvis, però creu que encara hi ha molts reptes pendents, com el repartiment de les cures, les desigualtats o els drets de les persones LGTBI. En el seu cas personal, ha experimentat en primera persona la discriminació laboral pel fet de ser dona: "Treballo en un sector molt masculinitzat, que és el dels magatzems i la logística, i moltes vegades no m'han contractat per una feina per ser dona", critica. Per tal, creu que cal molta més consciència i continuar per aquest camí, "per aconseguir que les noves generacions siguin més empoderades, de manera que cal fer molta feina a nivell social, cultural i educatiu".

La Joaquima Carreras Simon, de 78 anys, és a la manifestació amb la seva néta, esperant que arribi la seva filla. Assegura que ha decidit participar en la marxa "per reivindicar que la dona estigui al mateix nivell que l'home a tots els nivells, des de la feina fins a casa". Igual que moltes altres manifestants, considera que encara "hi ha molta feina a fer", i creu que la situació no ha canviat gaire des de que ella era jove i fins a l'actualitat. "Sí que primer hi havia la dictadura i després va venir la democràcia, però tampoc s'ha avançat massa", lamenta. Per aconseguir-ho, creu que s'ha de treballar a tots nivells, des dels col·legis fins en l'àmbit familiar.

Amb 24 anys, l'Anna Fernández creu que les xarxes socials han ajudat molt a expandir el moviment feminista, ja que han permès donar-lo a conèixer i crear una major consciència entre les dones. Des del seu punt de vista, la sororitat és molt important: "Les dones ens hem de donar suport les unes a les altres, i hem de ser conscient dels problemes socials que tenim. Lluitar juntes és la millor fórmula", reivindica. Igual que la resta, però, creu que encara "cal lluitar molt".