ARepsol no se li va acudir millor manera de demostrar-nos que els seus combustibles renovables ja són una realitat que convidant-nos a pilotar al Circuit de Cheste un F4 propulsat per biocombustibles 100% renovables, de la mateixa manera que ja fan els monoplaces de La Fórmula 4 francesa en una col·laboració pionera al món.
Amb aquesta divertida experiència podríem dir que vam veure, en primer lloc, la teulada d’una gran casa que encara es troba als fonaments, ja que l’aposta de Repsol pels combustibles sintètics i biocombustibles es troba en ple procés inicial. Però abans de conèixer en què consisteix aquesta aposta, vegem què són els combustibles renovables.
S’anomenen així tots els combustibles que, com a mínim, són neutres en CO2. Això no vol dir que després de la combustió no generin diòxid de carboni, sinó que el CO2 que s’ha retirat de l’atmosfera per a la seva producció s’allibera després pel tub d’escapament del vehicle.
I diem com a mínim perquè, si bé el combustible sintètic o e-fuel té un procés de captació de CO2 sostenible però industrial, els biocombustibles l’adquireixen d’una manera natural a través de la biomassa, fet que permet tenir una petjada de carboni negativa després de ser utilitzats. Per entendre’ns, mentre que amb els e-fuels l’atmosfera es queda com està, amb els biofuels d’empremta negativa s’aconsegueix netejar l’aire que respirem disminuint la presència de CO2.
Aquest és un resum molt però que molt compactat de tot el que ens va explicar Dolores Cárdenas, assessora en disseny de producte a l’àrea de Mobilitat i Transició Energètica de Repsol. A més de les bondats mediambientals dels combustibles renovables, Cárdenas també va destacar com un dels seus principals avantatges que aquesta alternativa és totalment compatible amb els motors de combustió actuals, així com amb les cadenes de distribució del mateix i fins i tot amb els assortidors que es fan servir avui dia per omplir els dipòsits dels cotxes, camions i avions.
Això vol dir que un turisme benzina o dièsel pot funcionar sense cap tipus de variació amb un biocombustible o un e-fuel. Es repostaria igual i el motor oferiria les mateixes prestacions. La seva compatibilitat és tal que fins i tot es podria circular amb mitja càrrega de gasolina o dièsel comú i un combustible renovable.
Aleshores, si tot són avantatges, per què no es fan servir ja? Doncs perquè, com va dir Cárdenas, qualsevol procés de transformació i evolució necessita temps. Els e-fuel i els biocombustibles són relativament joves i estan en ple procés de desenvolupament.
Tant és així, que Repsol està construint ara a Cartagena la primera planta de biocombustibles avançats d’Espanya, que produirà combustibles sostenibles per al transport terrestre i aeri (biojet). Després d’aquesta factoria se’n crearà una altra planta de demostració de combustibles sintètics o e-fuels a Bilbao, on es produirà l’e-dièsel i l’e-querosè, encara que en menor mesura.
Carrera de fonS
Respsol pretén que la seva capacitat de producció de combustibles renovables per al 2030 sigui dos milions de tones per temporada. Des del moment de la implantació, la refineria de Cartagena oferirà 250.000 tones a l’any.
Les possibilitats d’aquests combustibles són infintes i summament beneficioses per al planeta, ja que l’any 2050 el 80% de tota la demanda de combustibles per a cotxes, avions i vaixells es podria produir a partir dels residus de la biomassa que hi ha disponibles a Europa. És a dir, biocombustibles de petjada negativa que ajudarien a reduir el CO2 de l’atmosfera.
Però els combustibles renovables només són una pota més al mix de nous formats d’energia que han d’existir en el futur per a una mobilitat real i sostenible que beneficiï tant al planeta com als ciutadans. En aquest mix també hi ha d’estar, per descomptat, l’hidrogen i l’energia elèctrica. Per això Repsol ja es defineix com una empresa multienergètica.
