Fins ahir, l'uruguaià Pepe Herrera era l'únic jugador d'un equip gironí que havia jugat un Mundial. El central del Figueres ho va fer amb l'Uruguai a Itàlia 1990. Ahir al migdia, el colombià Johan Mojica va disputar els 90 minuts contra el Japó i es va afegir a aquesta llista tan selecta convertint-se en el primer jugador de la història del Girona FC que s'estrena en un Mundial. Tot un honor per al colombià, que escriu el seu nom amb lletres d'or al llibre d'honor del club. Mojica està pendent que el Girona faci efectiva l'opció de compra de 5 milions d'euros al Rayo Vallecano -encara propietari dels seus drets- i se'l quedi en propietat. En aquest sentit, el màxim responsable esportiu del Girona, Quique Cárcel, ja ha manifestat la intenció de comprar el jugador abans de final de mes a aquest preu. Caldrà veure després què passa. I és que si Mojica continua a un bon nivell el que resta de Mundial -ahir va signar una actuació notable tot i la derrota- el seu valor podria augmentar. Tant és així, que no seria de descartar que el Girona fes negoci amb Mojica si arribés alguna oferta irrebutjable un cop ja l'hagi adquirit en propietat. De moment, i mentre Stuani i Bounou no s'estrenen, Mojica passeja el nom del Girona per la gran cita.

La selecció colombiana va viure una decebedora estrena al Mundial després de caure davant el Japó (1-2) en un partit que se li va posar en contra molt ràpid, ja que va haver de jugar amb deu futbolistes des del minut 4 per l'expulsió de Carlos Sánchez. Ni tres minuts marcava el rellotge quan Osako va guanyar l'esquena a una pilota llarga a Sánchez, molt desencertat tot el partit, i es va quedar sol davant Ospina. El porter de l'Arsenal va aturar el tir, però la pilota rebutjada va arribar a Kagawa, que va xutar a porta buida. La Roca Sánchez va estirar el braç per treure un gol cantat i ni va fer falta recórrer al VAR. Targeta vermella i penal que Kagawa va transformar.

Agafada a l'orgull de Falcao, que debutava en un Mundial als seus 32 anys, Colòmbia es va sobreposar al cop dur rebut controlant la pilota i amb el Tigre buscant-se les garrofes. Colòmbia sabia que les seves opcions de puntuar passaven per marcar abans del descans, ja que en la segona part es produiria la seva previsible caiguda física, i de la missió se'n va encarregar Quintero. Poc abans de la mitja part, el jugador del River Plate va empatar amb picardia, xutant una falta rasa per sota de la barrera que va sorprendre Kawashima.

L'empat premiava la fe colombiana i penalitzava l'escassa ambició dels nipons, que semblaven no entendre que estaven davant d'una oportunitat històrica. A la represa, però, Colòmbia es va fondre físicament i la mobilitat d'Osako, nomenat millor jugador del partit, juntament amb les incursions d'Inui, començaven a fer preveure un altre resultat. Finalment va ser un altre error defensiu en un córner que va permetre Osako rematar de cap sol davant Ospina. Ni James va poder evitar la derrota.