Ell és Bob, Robert o Roberto. Depèn del lloc del món en el qual estigui. Però això sí, Martínez (1973, Balaguer). Ell sobretot és l'entrenador de moda, ara al capdavant de la selecció de Bèlgica. Un tècnic que en uns dies complirà 45 anys i que ha aconseguit el reconeixement del món del futbol.

Nascut a Balaguer, a 30 quilòmetres de Lleida, en una localitat d'uns 17.000 habitants, Robert Martínez va mamar el futbol des de petit a casa i va rebre els primers ensenyaments del seu pare, Roberto, que durant dotze anys va dirigir l'equip de la localitat a Tercera Divisió. Amb setze anys va decidir acceptar una oferta per jugar a les categories inferiors del Saragossa. Cinc anys després estava de tornada a casa. Amb tots els dubtes sobre el seu futur professional, Robert Martínez va pensar que li quedaven moltes coses per fer.

Va aprofitar el temps a Saragossa, va iniciar estudis de fisioteràpia i va fer els seus primers passos com a entrenador de l'equip femení de l'escola de fisioteràpia d'aquesta ciutat.

En una entrevista a la revista Panenka, la seva mare, Amor Montoliu, va recordar que Robert sempre va ser el primer en tot. El primer a declarar-se objector de consciència en la seva Balaguer natal, el primer espanyol a triomfar a les illes Britàniques, el primer a marcar un gol a la FA Cup i també el primer a fer jugar un equip britànic com si els seus jugadors s'haguessin criat a La Masia.

I és que Robert Martínez ha begut en el passat de les fonts tàctiques de Víctor Fernández al Saragossa, de Johan Cruyff al Barça o de John Benjamin Toshack a la Reial Societat. Com a cruyffista convençut, Bob Martínez té també Pep Guardiola com a referent. Amb 21 anys, de tornada a casa, després d'haver jugat al filial del Saragossa i debutat a Primera Divisió, va rebre la trucada d'un representant de Dave Whelan, el propietari de la marca JBB i del Wigan Athletic. Va signar per aquell club juntament amb dos jugadors més del filial saragossista: Jesús Seba i Isidro Díaz.

Des de llavors, ha anat complint passos, tant com a jugador com a les banquetes. Com a futbolista va patir per la seva tècnica i el seu gust pel passing game, en un futbol basat en el joc directe per influència del rugbi. Va jugar al Wigan, al Motherwell, Walsall, Swansea i Chester, fins que al febrer de 2007 el Swansea gal·lès el va reclamar com a entrenador jugador. Però va ser amb el Wigan, durant cinc anys, on va aconseguir el seu primer gran èxit: la FA Cup. D'allà a l'Everton fins al 2016, quan substituïa Marc Wilmonts com a seleccionador belga. Un any després, aconseguia el bitllet per al Mundial i, ara, va camí del títol. On està disposat a seguir fent història.