Hi ha una cançó russa que diu: "Si la Terra pogués parlar cridaria de tant dolor. La Terra obligaria la gent a demanar perdó i la Terra els diria: No sóc la vostra madrastra, sóc la vostra mare vertadera! Us dono menjar, beure i escalfor. Per què em cremeu? Per què m'exploteu? Durant segles he somiat esperant tranquil·litat. Oh!, si la Terra pogués parlar ens diria: Penseu en els nens! És molt senzill matar-los, però a ells els costa molt créixer en aquest món intranquil. Si ve una mànega de destrucció que devasti el planeta res us podrà ajudar. Si la Terra pogués parlar potser ens diria: Ja n'hi ha prou de tenir enemics! No és millor viure en pau i guardar fidelitat a la vostra Terra? Perquè vosaltres heu de cultivar-me, perquè vosaltres heu de caminar sobre meu, per tota la vida tal com el destí ens ha unitÉ Si la Terra pogués parlarÉ Oh, si la Terra pogués parlarÉ". Aquesta cançó sonarà el proper dijous dia 28 a dos quarts de vuit del vespre a dalt de l'escenari del Teatre Municipal de Girona. Serà un tonada que omplirà una absència. La cantarà una cantant russa al costat d'una altra dona georgiana. Dues dones iguals, dues persones que agafades de la mà és miraran als ulls i expressaran sentiments en forma de melodia. Dues nacionalitats enfrontades per decisions poc clares dels seus dirigents. Tres cançons georgianes més, ens recordaran una companyia teatral d'aquest país del Caucas, que en aquell lloc i a aquella hora, haurien d'haver pogut mostrar la seva història que amb tant d'esforç van preparar per mostrar-nos dalt d'aquell mateix escenari. Perquè el teatre i totes les disciplines artístiques en general haurien d'estar per damunt de tensions territorials, interessos econòmics fronterers o estratègies militars. Enguany el Festival Internacional de teatre amateur de Girona, sense premeditació, havia programat dues companyies teatrals de països que ara tenen un conflicte bèl·lic. Fins a l'últim moment l'organització d'aquest esdeveniment cultural ja consolidat, va confiar que la nostra ciutat fos un escenari per demostrar als nostres governants que mai no haurien d'empènyer cap poble a lluitar contra els seus veïns. La paraula, com en el teatre, és el secret per a l'èxit. Aquest dies Girona acollirà la gran família del teatre i trobarem a faltar algú. Convido a tothom a compartir un acte de solidaritat amb tots aquells artistes a qui la guerra vol silenciar. Els festivals de teatre també haurien de servir per donar la veu a aquells que la tenen aïllada o segrestada.