Les obres a la ciutat són sempre una molèstia, un preu a pagar per gaudir finalment de suposades millores en les infraestructures, serveis, o senzillament en els espais d'ús públic.
La ciutat de Girona viu actualment immersa en un d'aquests moments de canvi. Les obres de la nova estació de tren, i tots els treballs relacionats, han modificat de forma important la circulació d'una àmplia zona de la capital gironina.
Enmig de tants inconvenients, a l'entorn d'unes obres de tan gran magnitud es dóna una paradoxa interessant des del punt de vista de la utilització de l'espai públic. Encara que sigui a raó de les obres, hom pot gaudir a diferents espais o racons de la zona afectada d'una serenor, tranquil·litat i amplitud inusitada, pròpia només d'aquells espais tancats a la circulació. El Parc Central n'és el millor exemple.
Aquestes petites impressions fan pensar en la importància de l'ús, la gestió i la distribució de l'espai públic, una qüestió aparentment secundària, però que té una importància cabdal sempre que es consideri necessari disposar de ciutats habitables i pensades per viure-hi.
De ben segur que per la construcció, o reconstrucció, de la zona afectada per les obres de la nova estació, i la mateixa estació, ja s'ha tingut en compte la idoneïtat dels nous espais, però sigui com sigui és important considerar que en aquesta i moltes altres zones cal vetllar perquè la ciutadania disposi d'espais de relació, oberts, de joc, pensats des del punt de vista dels infants, dels joves, de la gent gran, de la dona, de la sostenibilitat, de la utilitat, de la seguretat, etc.
Els ciutadans/es, els veïns i les veïnes, són els que millor coneixen les seves pròpies necessitats respecte a la distribució i la utilitat dels espais públics que utilitzen en la seva vida quotidiana, de manera que tindrem una grata sorpresa si els cedim certa capacitat de decisió a l'hora de dissenyar-los. Els petits vetllaran per les seves zones de joc, i els pares i mares per la seguretat i la distribució d'aquests. La gent gran sabrà de la importància del sol o l'ombra per poder-hi estar al llarg de l'any, per descansar-hi de forma còmoda, o de la distribució dels bancs per fer-hi petar la xerrada. Els joves aconsellaran sobre la distribució dels espais més lúdics, i les millors formes de no destorbar la resta d'usuaris. Les dones aportaran un visió més contundent de la sensació de seguretat o inseguretat, i tots els veïns o veïnes en el seu conjunt, coneixedors de la realitat del seu barri, podran aportar qüestions interessants a incorporar o resoldre. Tots coneixem exemples d'espais públics plurifuncionals o estudiats: places que aprofiten l'estructura per ser alhora escenaris, mobiliari distribuït per afavorir la comunicació, camins escolars, zones de seguretat pels infants, etc.
Tenim constància de la falta, si més no de la necessitat, d'establir i potenciar la xarxa social, les relacions comunitàries, el vincle, la participació, el control social,... Els espais públics han de propiciar aquest tipus de relacions, i no pas obstaculitzar-les com passa en ocasions. La ciutat educadora no només té en compte els espais físics, sinó també els serveis, la informació, les relacions i l'oferta d'activitats entre d'altres, però els espais compartits, els espais de relació, en són una part important.
L'estació, el seu voltant i totes les seves obres derivades, pel que representen i per l'espai que ocupen haurien de ser objecte de tot aquest tipus de reflexions.
