Contra el dia contra

Quan una causa qualsevol necessita la proclamació oficial d'un "Dia de..." és que alguna cosa no rutlla. Malament si hem de fixar al calendari una data per a la infància, un dia de la mare, un dia dels enamorats. O, en signe antitètic, un dia contra la fam, un dia contra la contaminació, un dia contra la violència contra les dones... Contra i recontra, com si la resta de l'any tot s'hi valgués. El dia que ningú no passi fam, ningú no embruti el medi, tothom respecti la mainada, estimi la mare... El dia que la força física, econòmica, o la simple força de la ignorància no sigui cap motiu per actuar contra el gènere damnificat pels segles dels segles, aquest dia ens n'oblidarem dels llacets i de les lliçons.

Dimarts vinent, Dia internacional de la no-violència contra les dones, ens omplirem la boca de discursos. Publicarem estadístiques, brandarem un rosari de bones intencions. Sortirem al carrer a la recerca d'ulls de vellut i fins els galls del galliner esdevindran feministes per un instant. Tot s'hi val per aconseguir un titular i dir que en som de bonics. Però durarà el que dura la llum. Arribada la nit, els homes cofois i les dones encantades de manifestar la militància antimasclista se n'aniran al llit i dormiran el son de les classes emancipades, benestants. Mentrestant, les víctimes de la por continuaran bressolant el seu dolor en silenci. La tortura que es passa a casa és el pitjor dels suplicis: cap fugida en l'horitzó, cap sortida. Cap campanya ni cap diada oficial no consola el patiment ordinari, continuat. Només la celebració sense treva d'una vida sencera, de la vida natural sense homes que piquin ni dones que rebin menarà algun dia a no haver de mendicar una jornada per proclamar que això està malament, que va contra la vida.

Pel camí, haurem d'aprendre a prescindir dels acudits, de la condescendència, eradicar també les falses acusacions de maltractaments. El delicte és únic, però hi ha molts ingredients que l'alimenten.