Q uan un polític juga la carta de l'oportunisme té el risc de caure en la impertinència. Amb l'amiant de la carretera Barcelona, CiU ha caigut en la temptació de fer un ús polític d'una situació de risc descoberta pel mateix govern. Cal recordar que el material s'ha trobat a més després de fer unes proves que no són obligades. El grup municipal de CiU va "recordar" que la culpa era dels socialistes perquè quan van fer les obres de la carretera Barcelona governava el PSOE i quan van obtenir-ne la cessió, també. Una simple mirada a l'arxiu els hauria bastat per saber que el 1982 governava la UCD de Suárez i va ser aquell govern qui va ordenar posar l'amiant. Per acabar-ho d'adobar, la N-II no es va cedir fins 17 anys després. El 13 d'octubre de 1999, en el moment de la cessió la carretera Barcelona, qui gestionava Foment era el PP, amb el suport de CiU i PNB. I CiU precisament es va abstenir al ple de Girona perquè Foment no retornava la N-II arranjada. Els oportunistes podrien concloure: ens vam estalviar la pols d'amiant de 1999 gràcies al fet que CiU era en minoria. Per no ser impertinent, prefereixo pensar que l'arxiver nacionalista és de vacances i, per això, van tan perduts.
