Cartes

Zalamero, dimissió!

Lluís Girbau Massana. girona.

Mentre la grada del Girona cridava «Salamero, dimissió», la grada del Celta s´hi afegia cridant quelcom que sonava semblant: «Zapatero, dimisión». I aquesta conjunció va fer que a tot l´estadi se sentís un crit quasi unànime! Alguns afeccionats del Girona es van passar al castellà, i apa, som-hi!: «Zapatero, dimisión».

Potser, ja que han donat el Nobel de la pau a Obama sense haver-s´ho currat, podrien pel mateix preu donar-li el Novell d´Economia a Zapatero: s´ho mereix, com a mínim, igual que l´Obama! Zapamero Zalatero, Zalamero, tant li fa. La qüestió és que en aquest país ningú dimiteix: ni els del Gürtel ni els espies del Barça ni en Pardo.

El regidor d´insostenibilitat de Girona

Eugeni Domingo Ribary. BESCANÓ.

Que l´Ajuntament de Girona es gasti 37.000 euros a comptar els arbres de la ciutat i a més ho encarregui a una empresa que està o ha estat vinculada a un regidor és la­mentable. Fins no fa gaire la foto del regidor sortia a la web de l´empresa. El regidor en qüestió es defensa dient que es tracta d´una cooperativa sense ànim de lucre i que els diners es destinen a projectes. Això és cert, però de manera parcial... o és que no cobren el seu corresponent sou de tècnic els membres de La Copa SCCL? Senyor Pardo, un altre cop s´ha ben lluït. I el senyor regidor de Vidreres, Jordi Pruneda, també vinculat a la mateixa empresa, també l´ha afavorit en diversos projectes. Això no és treba­llar pel medi ambient, que és a l´agenda política de tots els partits pe­rò molt sovint veiem que el discurs ambiental cau en el catastrofisme, la incoherència, la frivolitat o en ma­les campanyes de sensibilitza­ció. Per no acabar ecofatigats, cal ser modest i procurar millorar primer el pati de casa i ser coherents entre el que es diu i es fa. Cal transparència informativa: explicar els beneficis i els costos de tots els projectes. I això no passa gaire sovint. Com a professional del sector crec que en alguns àmbits s´ha arribat massa lluny.

Miserables

Jordi Juncosa i Conesa. Veïnat de

Franciac. Caldes de Malavella.

Miserable és aquell que, amb els diners de tots en fa un ús partidista en lloc de repartir-los amb seny i procurant fer-ne un bon ús pel bé de la comunitat. També podem aplicar l´adjectiu de miserable als qui prometen dur a terme una sèrie de projectes vitals pel bon ­de­senvolupament de la nostra societat i que un cop manen al poder perden la memòria i no compleixen res del que varen dir. Miserable és la situació que patim els conductors que passem cada dia per una carretera Nacional que tot i que no fa dos anys que està mig enllestida sembla que en tingui vint, amb bonys al ferm, enllumenat inexistent, brutícia als laterals i dos formidables colls d´ampolla (l´un a Fornells i l´altre a Caldes) que en dificulten la circulació. Més miserable és el tram que va des de Caldes a Sils, perquè les obres estan aturades, amb una carretera mig desdoblada plena de revolts, sense senyalitzacions ni llum nocturna que adverteixi de la precarietat de l´obra, amb milers de ferros torts que estan clavats a banda i banda de la carretera i que suposen un greu perill per als ciclistes i motoristes... miserable, molt miserable és l´adjectiu que se m´acut. Ara diuen que no hi ha calés... i que l´obra es retardarà més encara... i els ciutadans ens hem d´empassar la bilis i anyocar el cap. Malgrat tot, els nostres polítics no l´anyoquen pas, la testa, sinó que ens miren de­safiants i prometen el que no creuen. Quants anys més haurem de patir aquest greuge? Digueu-me quant temps tardaria qualsevol país civilitzat a construir 40 km escassos de carretera... de moment, nosaltres en portem un munt... i sembla que ningú hi faci res per arreglar-ho. D´això se´n diu misèria. A algú se li acut un altre mot?

UGT discrepa

Miquel Rivero i Flores. Secció

Sindical d´UGT a l´Ajuntament de

Blanes

Ens volem referir a les noticies aparegudes els dies 3 i 7 d´aquest mes amb els següents titulars: «Els empleats de Blanes realitzaran 53,5 hores addicionals però en cobraran 107», del dia 3 de l´actual amb la frase «Tot plegat uns pactes que evidencien un increment salarial.»

«UGT manté les protestes a Blanes tot i haver arribat a un acord amb el govern», del dia 7 de l´actual amb la frase «Aspecte que no deixa de semblar un increment salarial encobert.»

Per tant, volem aclarir tant al Sr. Santiago com al públic en general, que aquests acords, encara que representin un cert cost, no s´atribueixen a cap augment salarial si­nó tot el contrari, es tracta de la regularització d´una situació de greuge comparatiu entre el personal que forma la plantilla d´aquest Ajuntament que es va produir durant els anys 2000 i 2001 en començar l´aplicació de l´especial horari, en què de forma indiscriminada fou aplicat a unes persones i a d´altres no, circumstància aquesta que per part d´aquesta Secció d´UGT, des de l´inici d´aquesta legislatura sindical, va reclamar i reivindicar a l´Ajuntament per tal d´equipar tot el personal amb les mateixes condicions laborals.

Tant l´acord de la Mesa Negociadora del dia 20 de gener d´enguany, com el darrer del dia 1 de l´actual, no són res més que el resultat de la negociació per regularitzar aquesta situació, negociació que ha durat ni més ni menys que 2 anys i mig i d´uns fets succeïts entre el 2000 i 2001, i que ara es començarà a aplicar en un 25% si l´acord es aprovat pel plenari municipal.

Pel que fa als augments salarials, el personal d´aquest Ajuntament rebrà el que s´assenyali en cada moment per la Llei de Pressupostos de l´Estat o altres disposicions aplicables, igual que totes les administracions públiques.

Finalment, pel que fa referència al terme «encobert», sol·licitem una rectificació expressa, ja que en cap moment s´ha amagat el contingut dels acords signats, ans el contrari, els conceptes que deriven en despeses per l´Ajuntament s´han justificat degudament i aquest terme, situat en el context a què fa referència l´article del Sr. Santiago, pot provocar suspicàcies immotivades i errònies als lectors del seu diari i l´opinió pública en general.

Gràcies, senyor Nadal, pel regal

joan enric carreras mercader.

palamós.

No sé com podré agrair-li la molta il·lusió que m´ha fet el pont que esteu construint per poder anar amb bicicleta des de Tort a Bellcaire, gràcies. Segurament que el farem servir poquíssim, però és una passada, des de dalt, segurament es podran veure les Medes, no?, ostres, potser les Medes no, perquè el Montgrí les tapa, pero segurament que serà el «Mirador de l´Emporda», i els veïns també m´han dit que des de la Tallada fins a Torroella de Fluvià en feu molts més, també teniu molts amics com jo per aquestes contrades?, gràcies una vegada més, segurament que els «Salvem l´Emporda» el tenen present en les seves oracions, ah! per cert, he vist que han pintat en vermell una frase que diu ¡¡fem-la petar!!, i ara no sé què pensar, no entenc el que vol dir, he preguntat als dos o tres que hi passarem, i tots estan molt contens del regal, no ens ho podíem imaginar que tot ho fessiu tan gros, moltes gràcies.