Espanya decideix el seu futur i l'avenir d'Europa

Els espanyols han gaudit de l'honor que Obama en persona els baixés el sou perquè, des que Estats Units va trobar el número de telèfon d'Europa, no hi ha manera de desenganxar-lo de l'aparell. A continuació, els habitants del membre més destacat del Club Med -ja no dóna bon to parlar de PIGS- arrodoneixen un maig pletòric d'emocions, situant-se en el focus planetari. A Espanya no es juga avui únicament el futur d'Espanya, sinó l'avenir d'Europa. La impossibilitat de reflotar una economia d'aquesta mida, unida a la certesa del col·lapse de la moneda única si se substancien els pitjors presagis sobre la situació espanyola, han atorgat al país una inesperada posició zenital.

Les raons del sobtat protagonisme espanyol no coincideixen probablement amb les metes que s'havia proposat Zapatero per al semestre de presidència de la Unió, que avui haurai preferit més anodina. Després d'albergar la final de la Champions, en aquest mateix terreny es dirimeix el final de l'euro. Fa uns mesos, se singularitzava al mitjà internacional que esmentava Espanya. Un sol article al Financial Times podia alimentar saberudes tesis doctorals. En l'actualitat, costa trobar una capçalera internacional que no parli diàriament del malalt llatí, i sempre per calcular quanta vida li queda. Madrid és més sexi que Atenes, a l'hora de localitzar escenaris per a una catàstrofe.

Espanya pot enfonsar-se per un excés de responsabilitat, i Europa ha decidit que compartirà el seu destí, en un gest molt espanyol. Els analistes de Wall Street per a les televisions nord-americanes atribuïen dos punts de baixada en el Dow Jones a la intervenció a Madrid d'un misteriós "banc regional". Si Cajasur pot propiciar que trontolli el casino borsari, queda avalat el poder universal de les creences religioses que inspiraven la seva ruïnosa gestió. També la fusió de quatre caixes d'estalvis espanyoles va desestabilitzar el planeta, amb tanta força com la multiplicació d'entitats de crèdit cancel·lava abans qualsevol hipòtesi de salvació.

El líder d'un projecte ocupa una posició subsidiària respecte de qui té la capacitat de dinamitar-lo. Espanya s'ha convertit en el paradigma europeu, per encarnar els valors negatius que accentuen el risc de dissolució d'un mercat que assumeix una quarta part de l'economia mundial. Sarkozy va fer un gest d'abandonar el sindicat continental, durant les enceses discussions sobre el fons de rescat a països díscols amb teló de fons espanyol. Angela Merkel va amenaçar també de no comprometre's. Si solidifiquen les dissensions, el festival d'Eurovisió serà tot el que quedi d'Europa.

L'autèntic miracle espanyol consisteix en el vertiginós salt de miracle a maledicció. Espanya i les seves nombroses meitats es reflecteixen amb accentuada exactitud en l'anomenat Índex de Misèria de l'agència de qualificació Moody´s. La magnitud suma les xifres d'atur i dèficit. Confortablement instal·lada en el cim de l'escala, l'economia espanyola no posseeix rivals de calat en aquesta síntesi del desastre econòmic. Les restants acusacions són tènues per comparació amb altres països, però, acceptant fins a la més minúscula d'elles, com s'explica que la inversió ignorés el perill? La crisi va esclatar perquè els depredadors van mostrar una absència absoluta de discriminació.

A mesura que prosperi la liquidació de l'estat del benestar, el llenguatge guanyarà en actitud. En algun moment es definirà la situació espanyola com una monumental estafa immobiliària, encara que la versió tolerada se cenyeixi a una correcció del mercat de l'habitatge. Avui, el preu mitjà d'una casa als Estats Units oscil·la al voltant dels 110.000 euros, adjuntant la caiguda de l'euro enfront del dòlar i malgrat que els salaris nord-americans superen notablement els espanyols. Si s'accepta l'homogeneïtat dels mercats, el Banc d'Espanya haurà d'explicar com s'ajustaran els actius bancaris, una vegada que la institució ha confirmat que el sector que regula té mig bilió d'euros compromesos amb el totxo, en bona part irrecuperables. A qui pot estranyar que Europa tremoli tan bon punt sent parlar d'Espanya.